Lovaina és una ciutat universitària, amb una Grand Place preciosa i una de petita, la Oude Market, encantadora. Als voltants, parades de fruites, verdures, fruits secs i dolços.
No podem entrar a l’exposició sobre un flamenc universal, Rogier van der Weyden, (ja sabíem per Internet que les entrades estaven exhaurides). Ens va sorprendre l’església de Sant Miquel, que ja no funciona com a tal però que conserva els confessionaris i una trona de fusta, barrocs, impressionants i l’edifici de la biblioteca central.
També hi ha la casa del Pare Damià, l’home que cuidà leprosos a l’illa hawaiana de Molokai i canonitzat l’any 2009. Aquí hi va néixer i hi està enterrat.
A Lovaina constatem de la implantació de la llengua neerlandesa o flamenca. Es parla i s’escriu arreu i com a única opció. En total la parlen uns 22 milions de persones.
Bruges es troba a 90 km de la capital i hi anem amb tren. Fem un passeig amb barca pels canals en un matí fred. De fons, el carilló de 47 campanes de la torre.
L’antic hospital, el beateri, el llac de l’amor… i a peu, el mercat del peix (que per ser diumenge canviava peixos per dibuixos i aquarel·les), la Grand Place, com sempre, el cor d’aquestes ciutats, la propera del Burg… Carrerons, llambordes, ponts i placetes.
A Gant es troben els rius Leie i Escalda. Des del pont de S. Miquel es veu l’antic moll dels herboristes, Greslei, i el dels graners, Korenlei, amb els edificis gremials. Punt privilegiat, també per veure tres torres: Belfort, el campanar de S. Nicolau i el de la catedral de S. Bavó. Per cert, el carrer per on hi anem s’anomena Catalonia.
La joia de la catedral és el políptic de l’Anyell Místic dels germans Van Eyck, obra màxima de l’Escola Flamenca del XV. Darrera l’altar major, un arpista, Marc Hebbelink està interpretant peces seves en una capella. Unes quantes persones ens aturem a escoltar-lo. Moment màgic.
Sortint, ens cau al damunt una tempesta de pluja i vent. A la plaça de l’estació, centenars de bicis aparcades.
De Brussel·les no parlem de la Grand Place ni del nin pixaner; destaquem les Galeries cobertes S. Hubert, el cafè modernista Falstaff (que cau de vell), l’hotel Metropole (val la pena anar-hi a fer un cafè o una cervesa), la zona de carrers davant de la Borsa i S. Gery (per exemple, l’antic mercat reconvertit en centre cultural). Si us agrada el món de la cervesa, aneu a la fàbrica de cerveses Cantillon, un viatge al passat artesanal amb tast inclòs (gueuze, kriek) en un petit espai de taules i estufa acollidor. Ens va encantar el barri de Sablon, amb la gran i la petita plaça i l’església. Vam sopar una nit al restaurant L’entrée des artistes, un menús d’uns 25 euros, genial. Lloc íntim, acollidor i d’una qualitat excel·lent.
Hem trobat la ciutat força bruta i incívica, sense respecte als passos zebra i amb bastant vagabunds pels carrer, però això no treu que ens hagi agradat.
Gloria Condal 
ke bonic es el hotel metropole i la seva “terrase avec chaufage”
tens molta rahó; brusseles está brut i molt plé de gent incivica
kim
Què bonic! Això és un no parar i que ben invertits els doblers en viatges. Jo sempre ho dic 🙂 Bonica crònica!