Els nostres pares i avis hi van lluitar; alguns encara ho recorden amb emoció. Va ser la Batalla de l’Ebre. Nosaltres hem dedicat quatre dies a resseguir els espais que recorden aquesta batalla. Ens vam allotjar als apartaments rurals de Vins Piñol, a Batea, que inclouen un visita guiada pel seu celler, amb una cata, altament recomanada. En el poble hi ha un espai per visitar, Hospitals de sang, que explica molt bé, com es va estructurar l’assistència sanitària als ferits, però per començar, el millor espai és Corbera; primer és útil anar a veure l’exposició 115 dies, per situar-se en l’inici de la batalla, el 25 de juliol de 1938, fins al 16 de novembre, quan va acabar.
En un altre espai privat, al poble nou, hi ha l’exposició La trinxera amb objectes, documents, fotos, armes, vestits… relacionats amb la guerra. Després, es puja al poble vell, un poble abandonat tal com va quedar després dels bombardejos franquistes. Convé recórrer els carrers sense pressa, llegint els poemes i veient les escultures de l’alfabet, parar-se davant l’església, veure el que veien des del mirador, intentar sentir el que sentien…
A la Fatarella feien la Fira de l’Oli i ens vam apuntar a l’esmorzar de clotxa, per agafar força. A prop hi ha les Devees, on vam veure un refugi i part de la línia de trinxera en forma de ziga-zaga.
A Caseres hi ha restes d’un complex defensiu, però quan vam arribar-hi ja era fosc; en canvi, vam trobar la Fira del Tocino i vam aprofitar per visitar-la. Unes quantes vegades durant aquests dies vam passar amunt i avall pel coll del Moro, un espai estratègic en la batalla, a una alçada de 470 m, des d’on es veu Corbera, Horta de Sant Joan, i les serres de Pàndols i de Cavalls. Un altre espai estratègic és Pinell de Brai, situat en un turó on queden les cases caigudes de la guerra, des d’on es controlen les serres i el pla. També val la pena anar a Benifallet on hi ha el refugi de la font.
Vam visitar el castell de Miravet i el de Móra d’Ebre, espais de control estratègic del territori i del riu, frontera natural. Vam creuar l’Ebre pel pas de barca, una tornada al passat, barata i no contaminant, i vam anar al poble de Garcia a dinar al restaurant l’Embarcador, tocant al riu.
Els productes de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre van ajudar-nos a alleugerir el record dels morts, ferits, presoners i tot el patiment dels que hi van participar. I per acabar, un exemple del paper de la premsa, que es pot veure a Corbera. Sense paraules.
Jo fa temps que tinc ganes d’anar-hi. El meu pare hauria d’haver anat a la lleva del biberó, però una pulmonia li ho va impedir. Cap dels que van marxar, va tornar viu
Record com el meu padrí me va parlar de la batalla de l’Ebre i de moltes altres coses que va viure a la Guerra Civil. Però mai va xerrar dels fets desagradables, només d’aquelles anècdotes divertides, que també n’hi havia. Supòs que per no ferir-nos i imagin que el dolor o el record ho devia dur per dins.
el meu pare li van tocar els dies mes dus, va tornar viu i jo el baig portar per aquelles terres que encare recordaba( eren alas anys vuitante) va estar molt conten i es va emociona molt Despues jo e tornat a tals llocs i tambè me emocionat
josep
jo baig portarhi el meu pare els anys i va estar molt content
el meu pare li van tocar els dies mes dus, va tornar viu i jo el baig portar per aquelles terres que encare recordaba( eren alas anys vuitante) va estar molt conten i es va emociona molt Despues jo e tornat a tals llocs i tambè me emocionat
josep estrada olvan