Una manera fàcil i barata de conèixer una part de Madagascar és fer aquesta ruta; si més no, hi ha bus o taxi-brousse. Partim de Tana, la capital, fundada el segle XVII amb el nom de Tananarive, al centre de l’illa, amb més d’1.500.000 habitants. A la part alta hi ha el Rova, ciutadella fortificada; més lluny, quatre torres de pedra vermella del palau de Ranavalona I. El palau de la reina, construït al lloc més alt, l’estan reconstruint. Val la pena aturar-se una estona al mirador, per veure el Llac Anosy, l’estadi d’esports, el centre cultural al davant finançat pels xinesos que els ha obert les portes a altres negocis… La part baixa, més viva, amb el mercat (Zoma) entre pavellons amb teulades. Als afores, el mercat d’artesans de la Dingue.

Madagascar. Llac Tritiva. Foto: gloriacondal

Sortim per les Terres Altes malgaixes passant per poblets petits i camps de cultius; cases petites orientades a l’oest, sense xemeneia (el fum queda dins i moren tots els mosquits). A peu de carretera, venen productes artesans de fusta: camions, timbals i instruments de corda. Entreming, un conill, dos enciams, cinc tomàquets, sacs de carbó. Passem per Behenjy, on fan foie-gras, i per Ambatolampy, amb un mercat molt famós i arribem a la ciutat colonial d’Antsirabe, envoltada de muntanyes. Fred de nit i calor de dia. Color, caos, sorra i pobresa, amb restes del passat colonial. Visitem un parell de llacs, el negre Tritiva a l’interior d’un tronc d’un volcà, que circumvalem caminant. Tornant, fem el lac Andraikiba, quasi circular, on molta gent hi passa el dia. Abans es podien banyar, però ara les aigües estan contaminades. Al vespre treiem el cap a la catedral catòlica. Val la pena entrar-hi i participar en una missa, encara que se sigui ateu. D’aquí a Tana, els busos triguen unes 9 hores.

Madagascar lemur. Foto: gloriacondal

Arribem a Fianarantsoa (o Fianar),la segona ciutat de l’illa, gran, amb quitxalla que demana de tot i pobresa evident. Val la pena pujar a la part alta, amb carrerons, escoles, cases tradicionals i moltes esglésies, la principal, la catedral d’Ambozontany. Després es pot pujar al turó de Kianjasoa (1.374 m), amb vistes de tota la ciutat.

Madagascar. Lemur. Foto: gloriacondal

Ranomafana, a uns 60 km, està situada en una fondalada envoltada de muntanyes. El Parc Nacional de Ranomafana, a 7 km, toca als turons del riu Namorana, un bosc tropical humit on viuen 29 espècies de mamífers entre els quals n’hi ha 12 de lèmurs, un centenar d’espècies d’aus, rèptils i papallones. Plou, com passa la majoria dels 365 dies de l’any i cal anar preparat. La nostra expedició va a la recerca de lèmurs i no sempre és fàcil, fins que ho aconseguim, per suposat, amb algunes esgarrinxades i relliscades entre el fang.

Abans d’arribar a Ambalavao, vistes de la vall i de l’arc de Sant Martí. Aquí es fabrica el paper d’Antaimoro. Tenen un mercat de zebús els dimecres i dijous, el més gran i espectacular de l’illa. Visitem la fàbrica de paper, que val la pena i continuem la ruta fins a la reserva de lèmurs Ny Anja. En un bosquet proper, veiem maki-maki, de cua llarga amb anelles blanques i negres, alguns camaleons i un tomba betsileo. D’aquí ens desviem per anar a la vall del Tsaranoro. Ens allotgem al Tsara Camp al Parc Nacional d’Andringitra al peu del cim del Tsaranoro (1.910 m), del pic Dondy (2.600 m) i Le Camaleon (1.540 m), el pic que fem l’endemà. I de nou a la N-7, baixem cap a Ranohira per una paisatge cada cop més sec. Som en terres del bara, una ètnia que domina el mercat dels zebús; hi ha famílies que en tenen més de mil caps. Ho cremen tot perquè hi hagi pastura per al bestiar. Passem per Ihosy, la capital de la regió, amb dos mercats setmanals importants, el primer de coses diverses, el segon, de les noies que es prostitueixen, empeses per la pròpia família, que baixen amb la llista del que necessiten: 1 kg d’arròs, 1 de tomàquets, 3 espelmes, llumins, 1 litre d’oli… i amb el que paga el client (uns 10.000 aris) tornen a casa amb la compra feta.

Madagascar. Parc Nacional Isalo. Foto: gloriacondal

A 700 km de la capital, el Parc Nacional del Isalo, té profunds canons, tombes bara, prats i massissos d’arenisca (gres), erosionada pel vent i per l’aigua. Es poden fer diferents rutes, nosaltres fem el bucle de la piscina natural i les cascades de les Nimfes, uns 13 km.

Baixem per Ilakaka, un llogarret on s’aconsella passar de llarg i amb els seguros del cotxe posats. Crescut a l’ombra de les troballes de zèfirs, ara hi corren personatges mafiosos, lladres, buscadors i prostitutes; a prop del riu hem vist gent que no rentava roba, sinó homes i criatures garbellant pedres i sorra, com els buscadors d’or del Far-West. Després hem passsat per Manombo. Hi ha molts controls de policia i han demanat diners al xófer, però els ha dit que no en tenia. Passem pel mig del parc nacional de Zombitse-Vohibasia, una mica de verd entre aquest desert cada vegada més gran i encara dins la ruta del zèfir, pel poblat de Sakaraha. La carretera és asfaltada i força recta. Per fi, veiem el mar, darrera un turó pla. Amb el nom genèric d’Ifaty, hi ha diferents poblats de pescadors. Ifaty és molt turístic, però nosaltres ens situem a Tulear, antiga ciutat colonial, quasi tocant al tròpic de Capricorn, una ciutat de carrerons acolorits i restes d’arquitectura colonial que cau.

Madagascar. Anakao. Foto: gloriacondal

D’aquí anem amb barca al poblat d’Anakao, lluny de la civilització, amb platges genials i llagostes a 6 euros. No hi ha telèfon ni cobertura de mòbil ni Internet. El Paradís!

Si això us ha interessant, aneu a la introducció, on trobareu l’explicació i altres enllaços