Andrei Filipov era director d’orquestra en el teatre Bolshoi de Moscou, però 30 anys enrera, a l’època de Brezhnev, el van fer fora, per negar-se a desprendre’s dels músics jueus. Ara treballa netejant aquell mateix teatre. Un dia, netejant el despatx del director, veu que arriba per fax una invitació perquè l’orquestra del Bolshoi  actuï a París. Aleshores, Filipov amaga el fax, recompon l’orquestra i se’n van a París a fer el concert per a violí i orquestra de Txaikovski, un dels més difícils de tocar per a un violí, que va quedar interromput un dia fa 30 anys.

També hi ha una trama sentimental al voltant de la identitat d’una jove violinista que actuarà amb l’orquestra com a solista.

Pel·lícula dirigida pel romanès Radu Mihaileanu i protagonitzada per Alexei Guskov i Mélany Laurent, amb la repressió comunista a la Unió Soviètica de fons i inspirada en un cas real, és una comèdia, a estones una mica passada de rosca i inversemblant, però que posa sobre la taula el paper dels artistes a la societat i la força dels sentiments d’amistat dins un col·lectiu. Quedi clar, però, que la peli no vol ser transcendent.

Moment, potser també, d’escoltar Txaikovski.