La ciutat invisible

El rei Carles III tenia el pla de fer una gran ciutat al delta de l’Ebre. Per ordre seva, l’arquitecte italià Andrea Roselli visita Sant Petesburg, la ciutat ideal aleshores per aprendre l’urbanisme més innovador. Entremig, trobem l’estada del pintor italià Tiepolo a la cort reial de Madrid i l’amistat entre aquest arquitecte i una dona. Passats 200 anys, el manuscrit que aquest escriu on va explicant tot això, arriba a mans d’un jove de Sant Carles de la Ràpita, orfe de pare, Emili Rosell, per a qui des de petit, les restes de la ciutat invisible havien esdevingut una obsessió. Tenim, doncs, dues històries d’amors perduts, el transvasament de l’Ebre, les contradiccions dels polítics, el tràfec de droga, l’art i la recerca d’un quadre perdut de Tiepolo… fins que els esdeveniments es precipiten, es creuen i es barregen. Al final i sense voler, es troba una identitat.

Ben escrit, poètic, amb una bona recreació de les corts vuitcentistes, va ser Premi Sant Jordi 2004, però no l’havíem llegit fins ara.

Emili Rosales, edicions Proa, Barcelona, març 2005