Al vessant sud i a l’Anti-Atlas: les cascades de Timouzen ou Tanane, la vall d’Ammelne i la ciutat de Tarudant. La llengua berber comparteix espai dins el tripartit lingüístic amb àrab i francès.

Vall del Paradís. Atlas. Marroc. Foto: gloriacondal

Anem a les cascades des de la costa, pujant per la Vall del Paradís, per una carretera de revolts pronunciats envoltada d’ametllers, argànies, oliveres, baladres i ruscos de mel. Allotjades a l’Hotel des Cascades a Imuzzer, baixem a Timouzen ou Tanane. Com que són massissos porosos i terrenys secs, la vegetació aprofita punts d’aigua per créixer. Quan plou, l’aigua s’infiltra per les roques de carboni i es fa carbonatada. Amb els canvis de temperatura es converteix en quelcom sòlid i es va fent una mena de crosta arrebossada de calci. El que veiem té milers d’anys. Estan bé, però per entendre’ns, les de S. Miquel del Fai, si ha plogut, són més ufanoses.

Cascades Timouzen. Marroc. Foto: gloriacondal

A prop de Tafraut hi ha la Vall d’Ammelne. Ens allotgem a l’hotel càmping L’Arganier, un lloc senzill, net i acollidor que porta Majid Bouruch. Hi arribem de nit i en fer-se de dia veiem com el sol va il·luminant les muntanyes, els ocells es desperten i som en un petit pati ple de flors i fruiters presidit per un pou.

Vall Ammelne, Marroc

Anem a les gorges d’Aït Mansur i recorrem els pobles i paisatges dels voltants, les muntanyes de granit rosa, les boles, les mil formes i colors del granit, que canvia tal com avança el dia…

Tafroute paisatge. Marroc. Foto: gloriacondal

La següent etapa és Tarudant. Allotjades al Riad Tafilag, un luxe dins la medina, la ciutat té muralles interessants, una part restaurades. A l’interior, el més interessant són els socs, tant l’àrab com el berber. Comprem alguna joia, babutxes (diferents de les àrabs, sense punxa, grogues o vermelles) i safrà. Als afores hi ha una senzilla pelleria. Poc turisme i força calma.

Sòc a Tarudant. Marroc