Goethe a Itàlia

Viatjar en el s. XVIII no era el mateix que ara. No hi havia Ryanair. S’estalviaven els odiosos controls als aeroports, però calia desplaçar-se amb vaixell -de Nàpols a Sicília eren 4 dies- o per terra, a cavall o en diligència, fent canvis en hostals de mala mort. A canvi, tenien mal de mar durant dies o mal de ronyons per culpa dels bots dels carros.

Goethe va estar-se a Itàlia del setembre de 1786 al juny de 1788. Va conèixer Verona, Venècia, Roma, Nàpols i Sicília. Va entrar en contacte amb un gran nombre d’artistes, artesans, escriptors, músics i altres personalitats. Itàlia, per molt que Goethe pertanyés al moviment Sturm und Drang del Romanticisme, era la mare dels ous. I allà reneix a la cultura grega i romana, aprèn i treballa.

Amb aquest llibre hem descobert en Goethe el pensador, l’expert en geologia i en botànica, a més del literat, l’ànsia permanent de conèixer i aprendre. Un savi amb capacitat d’observació i descripció de la natura, les persones i les coses (com per exemple, la llarga explicació dels carnavals romans).

Goethe va viure i morir a Weimar. Havia escandalitzat tota la ciutat perquè hi vivia amb una dona i van tenir 5 fills, sense casar-se. La seva capacitat d’enamorar-se era gran i se li van conèixer, al llarg de la seva vida, moltes relacions. Tot i això, en el Viatge a Itàlia, en més d’una ocasió esmenta les seves limitacions físiques o anímiques per culpa de l’edat. Només tenia 39 anys.

Viatge a Itàlia, J.W. Goethe, traducció de Rafael Bofill. Ed. Columna, 1996, 593 pàg.