Primer de tot, una ullada a vista d’ocell. De Prades passem per Maspujols i Vilaplana fins al poble abandonat de la Mussara a 963 m, excel·lent mirador del Camp de Tarragona, amb els pobles, camps i muntanyes. Mentre fèiem un mos abans de començar la caminada, hem pogut contemplar la costa des de Tarragona i Salou al delta de l’Ebre. La Mussara és citada sovint en relació amb fets misteriosos, parlen d’una porta (la porta del 6) que duu a una altra dimensió, i expliquen que hi ha persones que han desaparegut. Nosaltres no hi vam trobar ningú i no hem desaparegut.

Sortim a peu del davant de l’església de Sant Salvador, en estat de “consolidació”, per un sender fins trobar la carretera de Reus a la Febró. Després de creuar-la, s’enfila una pista ampla que es va fent més estreta. Passem per l’esplanada del pla de l’Agustenc i continuem en direcció nord, fins a trobar l’avenc. Abans, però, observem la profunditat de primera esquerda en una roca punxeguda que permet passar a l’altra banda.

Els avencs de la Febró, a 977 m, són unes esquerdes obertes al cingle de la Mussara, dins el terme de la Febró. La combinació de pedra calcària i aigua ha creat un paisatge de coves, avencs i cascades amagades. La que visitem és la més allunyada del cingle, amb una galeria principal de gairebé 300 metres de llargada, uns 30 de fondària, i de 6 a 8 d’amplada. Al seu interior es troben la cova Gran, la cova Petita i tres avencs.

La cova Gran té un recorregut de 254 metres i 39 de fondària i hi havia moltes estalactites, que es van arrancar per construir el mas de Macià Vilà, a Reus. Aquesta esquerda comunica amb la segona i uns trams laberíntics i tot el conjunt supera els 1.800 metres. Si surts de la gran i et fiques per alguns laterals, en alguns moments el pas és tan estret que és bo estar a dieta.