Al film, George Clooney dóna vida a un home obsessionat per la seva feina d’advocat, que li absorbeix gran part del seu temps, i deixa de banda la dona i les filles, de 10 i 17 anys (bon treball de la jove Shailene Woodley). La seva dona es busca la vida fora, amb esports de risc i un amant (l’home ho sap quan li diu la filla gran, amb la dona amb coma a l’hospital, a causa d’un accident). D’altra banda, els seus parents el pressionen perquè vengui uns terrenys familiars a l’illa de Kauai. No sap què fer amb les filles i afronta el procés de dol fins que desconnecten la dona. Es barregen el sentit de l’humor, situacions còmiques, dramàtiques i l’absurd. L’advocat és descendent de l’antic rei de l’illa, Kamehameha i ell és un hapahaole (un mig blanc) que no és conscient de la seva identitat cultural fins que dóna un cop de puny damunt la taula per dir que no vol vendre les terres verges dels seus avantpassats per fer-hi camps de golf i hotels de luxe.

Amb guió i direcció d’Alexander Payne (el mateix d’Entre copes), basada en una novel·la de l’escriptora hawaiana Kaui Hart Hemmings, Payne no volia donar una visió turista de l’arxipèlag. “Els meus amics creuen que perquè visc a Hawai estic al paradís, com si estigués de vacances permanents”. I ho aconsegueix molt bé, perquè no sempre hi fa sol, ni està ple de discoteques ni tot es tan fàcil. I des de l’illa on viuen, Oahu, on hi ha els llocs famosos, com Honolulu, es desplacen a Big Island o Hawaii, l’illa més al sud, i a Kauai, la que es troba més al nord, on es viu la barreja de cultura americana i hawaiana, i els paisatges són verges. Per això la van rodar en pantalla panoràmica, per donar més vida al paisatge. George Clooney ho fa molt bé i la selecció de músiques hawaianes, un plaer.