Des de la soledat de la exlíder i la pèrdua de memòria, el personatge rememora els episodis més significatius de la vida de Margaret Tatcher: la infància i joventut a la botiga de queviures del seu pare, els estudis de Química a la universitat, el casament amb Denis, que juga un paper de complement i contrapès a les seves dèries, la seva llicenciatura en Dret, l’elecció el 1979 com a Primera Ministra del Regne Unit, el primer cop que ho aconsegueix una dona, sempre envoltada d’homes. I el context contra el que va lluitar: el conflicte armat de l’IRA, a Irlanda, les vagues de reconversió de la mineria, la guerra de les Malvines i, finalment, el Poll-Tax, l’impost a les propietats, que va fer esclatar la protesta, no només a fora, sinó dins el seu propi partit, el 1990, per culpa de la qual, va haver de dimitir.

Margaret Tatcher

La mateixa directora que va dirigir Mamma mia, Phyllida Lloyd, dirigeix The Iron Lady, on Meryl Streep dóna vida a la política conservadora, un paper radicalment diferent d’aquella mare d’una noia que no sap qui es el seu pare, a Grècia.

Però el film no parla de política, sinó que hi llisca per sobre. Importa més la dona que la política. Tot líder té ideals, contradiccions, dubtes, encerts i errors. I això és el que veiem. Amb un perill clar, que acabem perdonant-li molts dels seus pecats, perquè ho veiem de prop, des de la intimitat. Veiem les dones enmig un món d’homes, l’aïllament, la tenaç defensa de les seves idees. I un aspecte segurament cert, quan ella ataca els companys perquè volen “ser” en lloc de voler “fer”. Ella no és a la política per figurar, ni per guanyar doblers, sinó per posar les seves idees a la pràctica. Ni la mà ni la veu li tremola. I perquè ho sabem, més que no pas perquè ens ho digui la pel·lícula, recordem els vaguistes de fam irlandesos que van morir sense que ella mogués un dit. O els milers d’argentins morts en una guerra que van començar els seus dictadors. “Enfonseu-lo”, crida Tatcher als generals, quan valoren què fer davant els vaixells argentins…. i tantes coses més. No s’hi entra, en tot això.

The iron Lady

Merly Streep broda el seu paper, així com Jim Broadbent en el paper del seu marit.