Hauria volgut ser egipci

“Si no fos egipci, hauria volgut ser-ne”, una citació de Mustafà Kàmil que dóna títol al recull d’una novel·la curta i 16 contes d’Alaa Al Aswani, l’autor de l’Edifici Iaqubian, que el va donar a conèixer arreu del món i que, a petició dels editors, va elaborar amb material previ que tenia escrit.

Alaa Al Aswani

Portada del llibre Hauria volgut ser egipci

En el pròleg, Aswani insisteix en què no s’identifiquin el que fan o pensen els seus personatges amb ell mateix. “La literatura és l’art de la vida. Bona part del plaer que dóna ve del fet que atia el poder de la imaginació”. I acaba dient que no es confongui la realitat i la ficció, el treball literari i l’estudi sociològic. Perquè a Egipte és el que han fet amb ell: identificar-lo amb els personatges, sense voler saber que tenen una vida independent de la dels autors. I explica que no li van voler publicar el relat Els papers d’Issam Abdalati perquè no era edificant, la història d’un funcionari gris i crític amb tot el que l’envolta (un pare frustrat, la mare i l’àvia que no paren…) enlluernat per la cultura occidental: l’art, la premsa… fins que apareix una dona, blanca i se n’enamora. O només són imaginacions seves?

De la resta de relats destaquem El marmitó, la història d’un jove que estudia dur per arribar a ser cirurgià, però quan comença les pràctiques es troba un cap prepotent que li fa la vida impossible. Després de tanta lluita no vol defallir. Així no poden veure res, la història del senyor Guda, que només té tres velles camises per anar a l’oficina, fins que un dia la seva dona li diu que ha estalviat per comprar-ne de noves i van a Port Said a comprar. Però a la duana comença a suar i suar. Senyor responsable de l’aire condicionat de la sala és un relat sobre la matança de Jenin, explicat en primera persona per algú en una sala on fa molta calor.

La resta de relats tenen característiques comunes als anteriors: funcionaris que no tenen feina, corrupció profunda, frustració de gent que ha acabat carreres universitàries i no tenen feina, desesperança, hipocresia (que bo i irònic el relat Recances del Haff Àhmad!)

En resum, el recull és interessant, tot i que es nota que són treballs anteriors al feliç i aconseguit Edifici Iaqubian.

Alaa Al Aswani. Traducció de Jaume Ferrer. Edicions de 1984. Mirmanda, Barcelona, 2011. 247 pag.

Advertisements

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Llibres i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s