Partim de la Casanova de l’Obac, un antic mas vitivinícola propietat de la Diputació, a la carretera de Rellinars (B-122, km 10), on deixem els cotxes. Caminem per una pista fins a la indicació de Pou de glaç i Torrota i pugem per un sender costerut cap amunt, on gaudim de magnífiques vistes de Montserrat i els Pirineus. Continuem per la carena fins arribar al turó de la Carlina i a la Roca del Corb. Tenim al davant Sant Llorenç del Munt i veiem, a baix, la Barata.
Anem cap al puig Codina i d’aquí, entre mates de gatosa florides, romaní, farigola, cirerers d’arboç, estepes blanques i borreres… i moltes altres herbes, arribem a la pista que puja fins a un dipòsit d’aigua i una bassa.
Allà prenem el camí de la dreta, que baixa per una canal, en direcció Montserrat. El camí duu a una zona oberta a prop d’uns pins. A sota, i a pocs metres, a l’esquerra, trobem uns cingles amb uns forats a les roques, que permeten entrar-hi uns metres. També tenen vies d’escalada.
Són conglomerats de dos tipus, de matèria argilosa i de matèria calcària, visibles per la diferència de colors.
Al llarg dels anys l’aigua s’ha anat colant per les escletxes i quan li ha calgut sortir a l’exterior, ha provocat aquests forats, que tenen una llargària d’uns 25 m. A dins hi ha algunes estalactites.
Tornem al punt inicial per la pista, amb vistes, tot i que les muntanyes de Montserrat, com la resta de paisatge, estan envoltades d’una calitja de misteri. Fem unes cerveses i clares al restaurant de la Pastora, gaudint del sol i de la companyia, que no té preu.
N’havia sentit parlar, però no sortint d’on dieu sinó del sanatori de Terrassa… Tota aquella zona és molt maca.