El 1989 cau el mur. El 1995 hi viatjo per primer cop. El 2012 hi torno. La transformació és gran, però encara hi ha molta feina. D’una Alexanderplatz tètrica i caòtica en trobo una més organitzada, amb el mateix pirulí, punt de referència necessari. D’una Postdamer que era una gran esplanada plena de grues, hi trobo edificis com el de Sony, DH o la torre Debis (acabada en verd), de Daimler. I constants referències, aquí i allà, del drama del mur, una història que no han paït.

Postdamer Platz, un peu a l’est, l’altre a l’oest

Visitem East Side Gallery, on hi ha el tros més gran conservat, d’1,3 km, on més d’un centenar d’artistes de totes menes i països hi van participar fent murals. El metro passa sobre un pont roig amb torres neogòtiques, l’Oberbaum, del 1896, renovat per Calatrava. Més enllà, hi ha una enorme estàtua de metall, Molecule Man, al mig riu. Un altre lloc que convé visitar és Gedenksstatte Berliner Mauet (metro Bernauer), una zona amb trossos de mur, restes de túnels d’escapada, un centre de documentació, l’església de la reconcialiació, etc. Finalment, es pot anar al Checkpoint Charlie, el punt on es passava d’una banda a l’altra.

L’edifici ocupat de Tacheles continua okupat, malgrat els permanents intents d’enderrocar-lo. L’any 95 ja ho deien, però encara continua dempeus. A l‘església Marien tocant a la plaça de l’Ajuntament (Rothaus) estan recollint diners per rehabilitar un mural preciós que està fet pols, la Dansa de la mort, que pràcticament ja no es veu.

Frescos de la Dansa de la Mort. Església S. Marien. Berlin

El dia que anem a visitar el Reischtag, passem abans per l’Holocaust memorial: 2.711 blocs de formigó en record dels 1.400 jueus morts pel nazisme. A prop, a l’altra banda de la carretera, dins el bosc, hi ha el Memorial als homosexuals perseguits pels nazis, un cub de formigó buit per dins, on van passant imatges d’un documental. Reivindicat quan es plantejà el memorial de l’Holocaust, el 92, es va aconseguir inaugurar-lo, finalment, el 2008. I el que no es pot perdre és la visita a la cúpula de vidre de Norman Foster, al Parlament, des d’on es veu tota la ciutat. Sense respiració, això és el que sents quan la veus que admires la ciutat des de dalt, en un panorama de 360º.

Cúpula del Parlament. Berlin

Cúpula del Parlament. Berlin

Si teniu ganes de veure botigues, els dos carrers obligatoris són Kunfurstendamm (Ku-dam), on hi ha els magatzems KDW (el dia que hi vam anar no hi cabia ni una agulla!), i Friedrichstrasse, on tres grans cubs acullen multitud de magatzems i botigues, però també disseny. Al Q207, de Jean Nouvel, hi ha les Galeries Lafayette; el Q206, de l’americà Cobb, imita les formes de l’art decó i el Q205, de l’arquitecte de Colònia Oswald Mathias té al centre del vestíbul una escultura de cubs de colors de materials de reciclats, “Turm von Klythie” de l’americà John Chamberlain. Aquell dia vam sopar una bullavesa sensacional a la peixateria de les Lafayette. El tercer lloc de botigues, però diferent dels anteriors, és Hackedsche Höfe, un complex de patis amb cases, botigues, teatrets i bars; és una mica laberíntic, i ens ha encantat el tipus de botiga i tallers artesanals, els bars, la calma…

Galeries Lafayette. Berlin

A l’illa dels Museus hi ha quilos d’art. Aquest cop no hi vam entrar; l’altre havíem visitat el museu de Pèrgam i, és clar, ens va encantar.

East Side Gallery. Berlin

Ens vam allotjar a Courtyard by Marriott Berlin-Mitte Axel-Springer-Str. 55, a Mitte, molt bé.