Basada en una novel·la de Paul Torday explica la història d’un científic, Fred Jones (Ewan McGregor), que treballa al Ministeri de Pesca britànic, a qui li proposen un projecte d’introduir la pesca del salmó al Iemen. “No hi ha aigua. Impossible”, exclama ell. Però Patricia Maxwell (Kristin Scott Thomas), la cap de relacions públiques del Primer Ministre, hi veu l’oportunitat de desviar l’atenció pública per la mala política que estan fent a Afganistan. “Un tema amable, de bona relació entre orient i occident”, diu ella. I a partir d’aquí, el científic, casat amb una dona on l’amor s’ha esfumat fa dies, es veu obligat a tirar endavant.

Viatja a Escòcia, on viu el xeic (Amr Waked) que apadrina el projecte, acompanyat de Harriet (Emily Blunt), responsable de l’empresa que té l’encàrrec de tirar-lo endavant. La notícia que el seu promès, un sergent, ha mort a Afganistan, la fa trontollar, però finalment, tots tres viatgen al Iemen. I el que d’entrada semblava una idea estrambòtica, va prenent forma. El científic va sintonitzant amb el xeic, de qui va pensant que no és tan boig com es creia, i es va entenent amb Harriet. Llavors arriba per sorpresa el soldat que no era mort, en un muntatge de la Relacions públiques, on veiem de què és capaç el poder polític davant els mitjans informatius.

La pesca del salmó al Iemen

Dirigida per Lasse Hallström (Les normes de la casa de la sidra, Chocolat, Casanova…) va buscar-se el guionista de Slumdog millionaire, Simon Beaufoy, i van rodar les escenes del Iemen a Uarzazat, al Marroc.

Pel·lícula sense pretensions profundes, que encomana optimisme i, la veritat, en els moments que vivim, necessitem a dosis altes. Els miracles no existeixen, però la certesa que cal molta “fe”, com diuen al film, o “tossuderia”, si ho preferiu, per aconseguir fer projectes, hi queda ben palesa. No acaba precisament de la millor manera, però quan caiem, hem de tornar a alçar-nos.