Antic tram de l’antic camí ral de Vic a Olot de 3,6 km que permet situar-se en un entorn històric i arqueològic únic i poc usual.

Pont de l’Hostalot

Sortim amb pluja, però quan arribem al coll de Pruit, al cor del Collsacabra,  cauen unes tímides gotes. Caminem fins al mas La Serra, ara un allotjament rural on esmorzem el que portem a la motxilla i ens obsequien amb porrons de vi i cafès.

Per anar d’Olot a Barcelona, el camí de Vic que travessava el Collsacabra de nord-est a sud-est sempre ha estat el més recte i utilitzat. Fins a quasi els inicis del segle passat, la ruta entre l’Osona i la Garrotxa, i en part també entre Barcelona i França, va ser aquest camí ral. D’orígens romans, l’època comtal canvià aquest panorama, i van néixer nous recorreguts. A principis del s. XX es va acabar l’actual carretera de Vic a Olot i l’antic camí va caure en desús; només es tornà a utilitzar com a camí de fugida pels soldats republicans, el febrer de 1939, i també com a camí ramader.

Camí ral d’Olot a Vic

Aquest tram estava fet a consciència, per resoldre les dificultats del terreny i la topografia (molts pendents i zones abruptes). Hi ha moltes restes dels murs de contenció que sostenien la calçada, amb pedres en sec. El paviment calçava les fortes rampes i les corbes amb lloses i esqueis de pedra calcària, clavades en forma de “plec de llibre” i reforçades per filades tranversals (que actuaven alhora de trenca-aigües). S’han conservat també restes de desguassos en forma de voltes de pedra.

Tot el grup. Foto: Club Muntanyenc

De seguida que reprenem el camí des del mas La Serra, trobem l’Hostalot, un annex de l’Hostal del Grau, per a gent pobra. Una mica més endavant, hi ha el Pont Vell de l’Hostalot, que servia perquè el camí creués la riera del Grau. És d’un sol arc, fet amb grans pedres tallades i hi passa un rierol estret d’aigua. Continuant, trobem l’Hostal del Grau, un edifici gran i quadrat, amb un vestíbul de 5 pòrtics i columnes de pedra i, al primer pis, cinc arcs rebaixats en una galeria oberta. Abans, tot l’edifici estava encerclat per un mur exterior.

Hostal del Grau

Baixant un xic més avall, a la dreta del camí, es pot creuar un petit torrent endinsant-nos en la roureda -just per sobre les marrades del Grau- on hi ha la Mina dels Bandolers, un call natural d’uns 60 m de llarg i una alçada de 2 a 4 m. Encara que està destapada, s’hi havia fet una teulada natural de terra, perquè els malfactors s’hi amaguessin (una pastora del mas del Coll, amistançada amb un d’ells, els informava). Quan ho van descobrir i els van agafar, es diu que alguns foren penjats d’una de les bigues del menjador de l’Hostal del Grau; també es diu que es van escampar els trossos del seus cossos pels voltants, perquè no quedessin ganes a ningú de continuar robant.

Mina dels Bandolers

La pluja va i ve, però no ens impedeix caminar. Tot és baixada i a sota d’un tram del camí, a l’esquerra, hi ha una fita amb la inscripció: “Laudetus Nomen Domini” (Lloem el nom del Senyor), l’escut de Vic (que era c/de Barcelona) i l’any 1731.

Fita

Baixant avall amb precaució (les pedres rellisquen) arribem a un gran prat i caminem fins a la casa del Molí Vell, un molí hidràulic medieval que encara conserva part de les primitives estructures; a l’estar prop del camí ral, també va ser un hostal (hi solia haver fileres de matxos amb les alforges carregades conduits per mossos i traginers que feien el recorregut entre les dues ciutats); hi ha un paller i panotxes de blat de moro recollides; un gos ens ve a saludar, sembla que necessitat de moixaines.

Casa del molí vell

D’allà, per un estret caminoi entre camps llaurats, arribem als Hostalets d’en Bas.

Hostalets d’en Bas

Hostalets d’en Bas

Dinem al restaurant Puigsacalm, de Joanetes (Vall d’en Bas), un lloc que us recomanem.

Km 9. Temps: 3 hores. Altura màxima 1.084 m. Altura mínima 476. Desnivell acumulat negatiu: 650 m.

Organització: Club Muntanyenc Mollet