Arturo Pérez-Reverte va començar a escriure aquesta novel·la l’any 1990 i la va acabar el 2012. Ha trigat una mica, doncs. Diu que li faltava edat. És una història d’amor que s’inicia en un transatlàntic de luxe, el Cap Polonio. Els ingredients són:

Una dona guapa, llesta i rica, Mecha Inzunza i un home ballarí, guapo, llest i mentider, l’argentí Max Costa.

El músic Armando de Troeye, que ha apostat amb Ravel fer una música molt especial. A aquest li surt un bolero. Al primer, que és el marit de Mecha, un tango.

Uns espies italians van darrera d’uns papers comprometedors signats pel compte Ciano que guarden uns rics exiliats de la República, a la Riviera francesa, buscats per espies de totes bandes, en relació amb la guerra civil espanyola.

Dos jugadors d’escacs, el rus Sokolov, envoltat de tota la parafernàlia del seu país, i Keller, fill de Mecha Inzunza, que juguen a Sorrento un torneig internacional de màxima importància en plena guerra freda.

La novel·la comença amb una narració cronològica del viatge a Argentina els anys vint. Després, va fent avanços i retrocessos entre Niça – quan Europa està sota al feixisme- i Sorrento, situada els anys seixanta.

Ben escrita, ben narrada, ben llegida.

Editat per: Prisa ediciones, 2012, 497 pag.

Iñaki Gabilando fa una entrevista a l’autor, que trobareu en aquest enllaç:

Entrevista Iñaki – Pérez Reverte