Milos és un antic volcà extingit de les Cíclades amb un passat miner potent i una geologia molt particular (la meitat de l’illa no té camins accessibles). El port s’anomena Adamas i hi ha el Museu de la Mineria. Encara ara s’hi extreuen diferents minerals.

La capital és Plaka, en un turó. Pujar-hi en ple migdia no és fàcil, però des de dalt es veuen els pobles de Tripiti, Triovasálos i Pera Triovasálos. El nucli central són uns quants carrers empedrats, amb botigues, cafès i restaurants. No té l’encant d’altres Xoras, però és boniqueta. Un rètol indica la direcció per arribar a les catacumbes paleocristianes; n’hi ha tres, però només es visita una part d’una. Hi ha dos tipus de tombes, les arcosolia (d’arcades) i les loculi (recés horitzontal) i en algunes s’observen inscripcions i dibuixos. Valen la pena!

Catacumbes de Milos

Klima, a sota mateix de les catacumbes, és un poble pescador, amb escars pintats de color davant del mar. Hi arribem just per veure la posta de sol, avui entre uns quants núvols, mentre alguns pescadors van tornant a port.

Klima Milos

A prop d’Adamas hi ha Zefiria, un petit poble agrícola amb una església monumental de pedra. Travessem aquesta part d’illa fins a Paleoxóri, un poble amb una llarga platja on ja s’ha post el sol. Hi ha una taverna manta anunciada, però no té cap encant. En canvi, la part de costa des de Pollonia cap avall, ens agrada molt.

Pollonia, (o Apol·lònia) és un petit poble pesquer amb platja, tavernes i una capella en una punta de la badia, tocant al far de Pelekudas. Davant tenim l’illa de Kímolos on s’arriba amb ferri on hi ha un parell de pobles i antigues mines de plata.

Sarakiniko. Milos

A Filacopi hi ha restes arqueològiques. Milos té restes nombroses dels períodes ciclàdics i hel·lenístic (el 1820 s’hi va trobar l’anomenada Venus de Milo (o Afrodita, com diuen ells). A prop hi ha les coves de Papafrangas. L’erosió de l’aigua i el vent ha creat uns entrants espectaculars. Sarakiniko, a prop, és una petita gorga que ve de terra endins, envoltada de roques blanques moldejades pel vent i l’aigua, amb molts fòssils i coves. L’entrada d’aigua avui i aquí és neta.

Mandraki. Milos

Ens aturem a Agios Constantinos, un port minúscul amb barques, una capella i algunes casetes. Mandraki és un altre port tancat, amb escales de colors per baixar fins a l’aigua, barques i escars, una taverna i una casa per llogar. Amb uns avis parlem de la crisi: la seva pregunta inicial és: “a quant va el kg de pa?”.

Firopotamos. Milos

Firopótamos és una platja de tamarius i casetes amb una església gran. A prop, restes d’una antiga fortalesa, amb una porta que dona a un penya-segat i el mar al fons. Totes les portes haurien de ser com aquesta, obertes.

Cap de Vani. Milos

Una part de la costa de Milos només és accessible amb barca. Per això fem una excursió amb un veler; som 9 persones, més dos de tripulació. Passem per davant dels nuclis pescadors de Skinopi, Klima, Aretí i Furkovuni, tots amb el mateix estil d’escars amb portes pintades de colors. Al costat del darrer, la platja de Plaziena. Després veiem els illots d’Arkadies i les roques de Kerlari i saltem cap a l’altra banda, al cap de Vani amb restes de les mines de manganès abandonades.

Kalogries. Milos

Passem per la platja de Kalogriés i anem baixant avall on es veu perfectament el que era la roca inicial (caolí) i la lava que la va anar cobrint. Penjat a la muntanya, el monestir de S. Ioani. Arribem a Sikià, tirem l’àncora i ens banyem. Després pugem a la llanxa amb motor fora borda i entrem per una cova fins a una dolina (va caure un tros de muntanya i es va enfonsar). L’espai és ocupat per l’aigua de mar que hi va entrar i s’hi ha fet una platja. Sortim per una altra banda al mar, pugem al veler i continuem baixant la costa fins doblar el cap de Psalili. Finalment arribem a la zona coneguda com a Kleftikó, aigües turqueses, coves i roques blanques. El paradís recobrat.

Sikià. Milos

Ens vam allotjar a Hotel Giannis Apartaments, molt bé.