La capital, Xóra, val per sí sola una visita a l’illa de Folegandros, de forma allargada amb una carretera que la recorre pel mig, com una espina dorsal, d’on surten algunes pistes i camins cap avall.
Els llocs que més ens han agradat són: Ampéla, una caleta força tancada d’aigües netes, alguns tamarius on es baixa per una riereta seca fins a mar. Tornant, val la pena aturar-se en el restaurant Sinantisi, del 1920 d’Ano Meriá, on la senyora Maria fa una especialitat, la matsáta, un plat de pasta amb formatge i salta de tomàquet, acompanyant de carn del que sigui. A prop del port, després de Livadi hi ha algunes cales i un càmping. Més enllà, la platja de Katergo, excepcional. El camí per arribar-hi a peu no és fàcil, però hi ha l’opció d’anar-hi amb barca des de Karavostassi. A l’oest, Agali forma una badia que quasi la divideix en dos; a l’esquerra pots anar a la platja de Firá i pel camí de la dreta en 10 minuts arribem a la cala de Galifos, petita, neta, sense ningú, amb unes quantes cases-cub que lloguen a preu molt bo, però no tenen electricitat. Continuem el sender i en uns altres 10 o 15 minuts arribem a la cala d’Agios Nikolaos, de sorra i pedretes, amb tamarius. Més enllà hi ha la cala de Livadaki, on només s’hi arriba amb barca.
Pugem a Xóra, la capital, quan el sol comença a baixar. El nucli antic gira al voltant de l’esglesiola de Monastir (amb una icona recuperada dels pirates) i l’església d’Analipsi. Una toca una altra. Tantes ànimes hi ha per salvar? Ens endinsem pel barri de kastro, amb restes de la fortalesa medieval, passadissos, carrers-túnels, giragonses i amagatalls. Des del mirador d’una plaça mirem com el sol comença a baixar. Els cafès i bars engeguen els llums. El plàtan immens de la plaça principal abriga tothom sota les seves branques. Botigues de tot, bars de copes. Portes i finestres blaves, però també vermelles, com les buguenvíl·lees que les envolten. Músiques d’ací i d’allà. Gent, tant turistes com locals, joves i grans. I, dalt de tot, l’església de la Panagia on pugem per una llarga escala de zigues-zagues. Té vistes de la ciutat, assentada sobre l’immens penya-segat, i fortificada per aquesta banda. Un dia fem un cafè sota el plataner de la plaça gran, en un bar on el xicot que el porta duu una samarreta del Barça. Ens fixem en el moble amb llibres que hi ha tocant a la paret, al carrer. A molts cafès i gelateries ho he vist. Són llibres alliberats. Quan passem pel cafè de la cantonada ja no hi toca el sol i hi ha un parell d’aborígens, en concret, dos avis, arreglant el món.
El transport de l’illa encara es fa amb rucs i trobem gallines creuant la carretera, però també hem vist força quads.
Ens hem allotjat a Coral Apartaments, a Karavostassi, el port de l’illa, on hem estat molt bé, però també seria una bona opció quedar-se a Xóra.
Hola Glòria,
Nosaltres estem pensant anar a Folegandros a finals de Juliol, gracies per a la informació.
I tenim una pregunta que no se si ens podràs repondre.
Quan el sol surt, ho fa pel mar? o per darrera de les illes properes?
Ens agrada matinar i veure’l sortir i no sabem si es el cas o millor canvien de illa.
Qued a la espera de la teva resposta,
Josep Manel
molt bona la pregunta. Nosaltres, quan el sol sortia, encara érem al llit i des de la porta de l’apartament, a Karavostassi, ens venia tan directe que no podíem esmorzar a la terrassa (per entendrens, venia de l’est, de Santorini) i jo crec que sí que surt del mar. Les postes es veuen bé des de les platges com Agali i la resta d’aquesta banda, però des dels llocs alts, com la capital, Xóra, o l’església de la Panagia, dalt de Xóra, són xules. De fet, hi ha una placeta a Xóra amb unes escaletes on s’asseu la gent que vol veure la posta. No és just al mar, però és xula.
Si teniu pensat anar a Santorini, el millor és des de Fira o Firostefani. EN canvi, des d’Oia (tot i que es una ciutat maca) no es veu tan bé.
No sé si us serveix…
Retroenllaç: Balanç del blog. 2013 | gloriacondal