Serifos

Xora. Serifos

Xora. Serifos

Serifos és l’illa on Perseu arribà amb el cap de Medusa. El port s’anomena Livadi. El nom significa “nua” i ens n’adonem aviat, per seca i àrida. Des del mar, destaca la blanc i allargada Xóra, dalt d’un turó. La “piatsa” és la plaça emblemàtica, amb l’església de S. Anastasi, l’Ajuntament, el bar Louis i el cafè Stu Straton. Ens l’havia recomanat una noia que havíem trobat al ferri; una dona ens porta una carta, però li dic que no cal, que volem dos cafès i dos frapés. La deixa igualment i quan l’obrim per fullejar-la fem un gran descobriment. No és una carta convencional, sinó una obra d’art, amb poemes, fragments d’escrits de Kavafis, Elitis, Ritso…, fotografies i pel mig, les begudes i menjars que tenen. M’emociono. En un local annex hi ha una exposició de pintures de paisatges de Sérifos. En una part de la paret hi tenen una imatge de les vagonetes de les mines. Quan marxem, al llibre-menú li hem escrit en català que quan l’hem fullejat ens ha deixat sense parla.

Piatsa de Xora. Serifos. Cafè Stu Stratu

Piatsa de Xora. Serifos. Cafè Stu Stratu

Una de les platges més famoses és Platia Ammos; hi arriba un riera envoltada de baladres on neden algunes granotes i a les dunes hi ha lliris blancs, la majoria pansits. Just al costat hi ha una altra cala, Agios Ioannis. Continuant carretera passem per Kéntarxos i girem cap al nord de l’illa; una mica més endavant es baixa per una pista cap a Plati Gialós, una altra platja famosa. Pel camí veiem algunes cases i cultius d’horta i vinya, i també bestiar.

Monestir de Taxiarcos. Serifos

Monestir de Taxiarcos. Serifos

Tornem a la carretera principal i ja veiem l’imponent monestir de Taxiarcos, de murs blancs i alts, amb finestres minúscules i una petita porta pintada de blau. A fora, bens i pollastres. El sol està baixant entre dos arbres imponents, tot vermell. De cop, apareix un pope i ens diu si volem entrar. Ens obre la porta i a dins del recinte trobem una petita església del s. XVI: ens convida a dolços i ens mostra diferents tresors: una pintura de l’arcàngel S. Miquel portada de Xipre, unes làmpades de plata de Rússia, una pedra al terra gravada amb l’any 1620, una armariet de fusta i perles… Sabem que hi ha frescos i manuscrits bizantins, però la visita no dóna per més. Hi dorm sol.

Monestir de Taxiarcos

Monestir de Taxiarcos

Travessem la muntanya, tot revolts, passem per Pirgos i arribem a la capital, Xóra, al fons i molts més avall. Ja és ben fosc i aparquem a prop de tres molins restaurats i baixem fins a una petita placeta. Amunt i avall tot són escales i hi ha molta animació.

Església i Ajuntament de Xora. Serifos

Església i Ajuntament de Xora. Serifos

Fem una altra ronda sortint de Livadi en direcció Livadakia, encara en el mateix golf, amb cases i hotels davant la platja. Cap al sud, vistes de tota la badia, amb petits illots. Hi ha la platja Kalo Ambeli, i més endavant, Vágia; al turó de sobre hi ha restes de mines abandonades, com també als turons de davant. En tota aquesta zona n’hi havia moltes, de ferro. L’estiu de 1916 els miners van començar una vaga per millorar les condicions de feina i l’horari de les 8 hores a Grècia. Era un bon moment per reivindicar, perquè Europa necessitava el ferro per construir armes per a la Primera Guerra Mundial, i ho van aconseguir.  El 21 d’agost la policia va decidir avortar la lluita, empresonant el seu líder, Konstantinos Speras i obrint foc contra els miners a Megalo Livadi: hi va haver 7 morts  i hi van haver molts ferits d’ambdós bàndols. Acabada la vaga, les mines tornaren a obrir: van millorar les condicions de treball i feien la jornada de 8 hores.  Kostas, que va passar anys de la seva vida a presó, morí el 1943 assassinat per membres del KKE (Partit comunista grec).

Golf de Kutalas. Serifos

Golf de Kutalas. Serifos

A pocs quilòmetres hi ha la platja de Gánema, on ens tornem a remullar, i en el mateix golf, la de Kutalàs, totes amb tamarius i poca gent. Tota la ruta és plena de restes d’edificis, vagonetes, bàscula, vies… i forats d’on extreien el mineral i embarcaven allà mateix, amb ponts que arriben al mar. Continuem fins a Megálo Livadi, on hi ha un parell d’edificis dels directors de la mina, d’estil ric. Els directors, és clar, havien de viure en llocs millors. Els miners, homes, dones i quitxalla, hi deixaven la pell. Com a Sifnos. Com a Milos.

Mines abandonades. Serifos

Mines abandonades. Serifos

Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Viatges, Viatges per Grècia i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Serifos

  1. Noemí ha dit:

    un plaer, com sempre, viatjar amb la lectura i les imatges dels vostres viatges. Dona gust començar així el dia, gràcies noies!

  2. Gabriel ha dit:

    Aquest documental dels miners m’ha agradat molt. No m’imaginava que a algunes illes gregues hi hagues mines tant importants…

  3. caterina ha dit:

    Fantàstic reportatge del vostre viatge i les fotos! No conec Grècia, i això que la tenc relativament a prop! Potser algun dia… Fan ganes anar-hi després de llegir aquest post! 😀

  4. caterina ha dit:

    Fa temps que no hi ha post nou… Visitant el vostre blog crec que hauríeu d’escriure un llibre de viatges, en sèrio! Teniu molt que contar! Esper que esteu passant un bon estiu. Una forta besada a les dues! 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s