Situats a l’estat d’Utah, EUA. Només entrar, uns pinacles rojos ens criden l’atenció: és el Red Canyon: aturem el cotxe i pugem muntanya amunt. Més endavant, el Centre de Visitants de Bryce Canyon. Bryce Point és un amfiteatre de pinacles de colors i formes impressionants. Sender avall, Hat Shop, uns pinacles que porten barret. De Bryce es camina fins Inspiration Point. El cel està ennuvolat i decidim recórrer la ruta panoràmica fins al final de tot, a Rainbow & Yovimpa (37 km). Ens acostem al mirador de Yovimpa per un sender curt envoltat de pins Bristlecone, amb vistes al sud sota la Grand Staircase. En dies clars podríem veure el Grand Canyon, 137 km al sud. Fa fred i tornem al cotxe amb la idea d’anar parant a cada punt d’interès que trobem en baixar. Baixant avall, anem parant a tots els punts d’interès, però el temps es complica. Carretera i manta cap avall, fins a Hatch, on tenim reservat l’allotjament.

Bryce. Pinacles entre boires

Sopem en el restaurant Cactus Cowboy amb vistes a Bryce cannyon, un plaer que no té preu i l’endemà hi tornem a esmorzar (ous espaterrats, salsitxa espaterrada, cafè o te, torrades i més). Plou i no fa pinta de canviar. Però tornem a pujar per fer, amb o sense pluja, el que volem. Seguim de nou la carretera que duu a Rainbow i ens aturem al primer mirador que vam deixar ahir: Agua Canyon; segons la guia, es veu un “caçador” i un “conill”. Nosaltres, per la boira, amb prou feines ens veiem les cares. Intuïm, això sí, unes certes formes i els fem foto, no fos cas. Següent parada: Natural Bridge, un arc esculpit en unes de les roques més vermelles (rica en minerals d’òxid de ferro), que contrasta amb el verd dels boscos que s’entrelluquen a través de l’arc. Aquest arc un dia es trencarà, ho vam aprendre en un dels vídeos que hem vist aquests dies als Centres de Visitants. Al mirador de Farview no es veu res de res. Totes les panoràmiques de turons, l’altiplà de Kaibab on hi ha la banda nord del Gran Canó… res. A Swamp Canyon si fa no fa el mateix, amb el problema, a més d’haver de vigilar molt la càmera perquè no es mulli. Això sí, tornant a la carretera, han creuat uns quants mule deer i s’han deixat retratar a pler. Encara ens hem desviat per anar a Paria View. Des del mirador veiem el final de l’aflorament a la dreta, amb un gran arc. A sota i al costat esquerra de l’amfiteatre es veuen vudús amb barrets (quan els cau el barret, se’n van avall ràpidament).

Bryce. Pinacles i coves

Havent fet amb cotxe tot el que podíem, decidim anar fins a Sunset Point i d’allà caminar a Sunrise Point i baixar a Queens Garden. Tornant, miràvem la mitjana de pluges a Bryce: a l’agost és quan plou més, el setembre força menys i encara menys de març a juny. Amb el que ha caigut ara ja han cobert tota la pluja de l’any. El canvi climàtic… De tornada a l’habitació, fem bugada i traiem el fang de les bótes, que han quedat roges.

Clicant aquí veure les caminades fetes

Zion National Park. Parets

L’endemà és 11 de setembre. Ens posem les samarretes grogues. Sortim amb aquella claror de llustre, que de mica en mica es va fent clar i anem baixant per la 89 fins a la desviació a Zion National Park. La carretera d’entrada ja ens mostra les particularitats, enclavat en una vall amb el riu Virgin com a eix central i grans muntanyes amb roques grisenques que tenen unes marques que les caracteritza, com si hi haguessin passat un cúter fent línies verticals i un altre fent-ne d’horitzontals, quedant com una graella. Deixem el cotxe a Canyon Juntion i pugem al bus que obligatòriament s’ha d’agafar per fer tota la carretera del canó. Anem fins al final del recorregut i després anirem baixant i fent parades. Així doncs, baixem al Temple de Sinawava i agafem el camí Riverside Walk fins al final, vorejant el riu Virgin, amb aigües marrons i contentes per les pluges. Són 3,2 km fins al final; a partir d’aquí es pot accedir a la zona de Narrows, que voreja el riu per canons molt estrets i fàcilment inundables, però està prohibit, per les pluges.

Zion. Riu Virgin

Fem una nova parada a Weeping Rock. Camí amb rètols indicadors dels arbres i plantes que hi ha fins arribar a una balma que suqueja aigua pertot arreu. Lloc d’aigua i humitats, que avui es barregen amb la pluja.

Zion. Weeping Rock

Tornem a fer una altra parada a Zion Lodge, on prenem un sender travessant el pontet del riu fins a Lower Emerald Pool, on hi ha unes cascades que formen una petita piscina. Es pot continuar cap a Middle i Upper, però no ho fem, perquè el terra està fet pastetes i estem de fang vermell fins als genolls. Després de fer un cafè/te a la cafeteria del Lodge, prenem el bus i retornem al nostre cotxe. A la tornada, ens anem fixant en les formes de les muntanyes, algunes com si haguessin deixat relliscar cap avall un pot de pintura. I retornem pel llarg túnel que ja hem hagut de fer venint, ara després de fer una bona estona de cua, perquè només funciona en una sola direcció.

Zion. Emerald pool

Visitar Zion després de Bryce té una pega: que vens enlluernada d’aquell. No es poden comparar, perquè són diferents, però baixa la intensitat. Potser també h ha influït el mal temps.