Amb Moab (Utah) com a centre, anem a Cannyonlands que té tres grans zones entre els canons dels rius Colorado i Green: Needles, Island in the sky i The Maze. Pujant pel sud, el primer és Needles (Agulles).

Cannyonlands. Newspaper rock

Ens aturem a veure Newspaper Rock, una paret de petroglifs feta pels indis anasazi, bastant abans del Centre de Visitants. La predicció de pluja és del 70%, amb risc de tempestes. D’entrada, ens cridat l’atenció la composició de les muntanyes, en estat de descomposició evident, que els va fent una faldilla al voltant cada cop més gran. El risc de caiguda de roques és constants. Anem per un camí sense asfaltar fins a Elefhant Hill. Pel camí, vistes de les Needles.

Cannyonlands. Needles

Al fons, i mirant a qualsevol banda, roques i roques de formes diverses i colors rojos intensos. Nova aturada a Pothole Point, un lloc de roques planes amb basses estacionals. Continuem fins a Big spring canyon overlook on tens, d’esquerra a dreta, una panoràmica preciosa de tot el rocam.

Cannyonlands.
Needless

A baix hi passa el riu, però està quasi sec. Si caminéssim 16,5 km, veuríem la unió del Colorado i el Green, amb aigües diferents (unes verdes, les altres fangoses).

Dead Horse Point

Per l’entrada del nord s’accedeix, primer, a Dead Horse Point, fora del parc, però on val la pena anar per veure un meandre del riu Colorado, anomenat Gooseneck (ja van dos).

Cannyonlands. Island in the Sky. Mesa arch

De nou a Cannyonlands, arribem a Island in the Sky: la primera parada és per veure un arc, Mesa Arch (a 800 m del mirador); després enfilem fins al final, Grand View Point Overlook.

Cannyonlands. Island in the sky. Grand view point

Tornant, ens aturem al mirador de Buck Canyon, maco i després anem fins a la desviació que porta a Upheavel Dome. Retornem a la carretera principal, encara amb alguna parada per guaitar panorames, con el de Green river, de nou un canó i al fons, paisatges que vèiem ahir des de la banda de Needles.

Cannyonlands. Island in the sky. Shafer canyon

Shafer Canyon és l’antic camí per on circulaven amb les bèsties, però que amb la febre de l’urani i el petroli dels anys cinquanta, van destrossar paisatges i camins. L’any 1965 el territori fou declarat parc nacional i s’aturà la desfeta. Encara queden alguns restes de mines per donar-ne fe. Ara, per l’antic canó de Shafer, convertit en una pista, hi passen vehicles 4×4 de turistes.

Arches. Balanced rock

Arches té més de dos mil arcs. Un dels primers punts d’interès és el mirador des d’on es veuen les muntanyes de la Sal; sembla que van ser els espanyols qui van donar-los aquest nom, perquè pensaven que el que hi havia a dalt era sal, però era neu. Llestos! Conduïm fins al final de la carretera, a Devils Garden per fer l’excursió i de nou a la carretera, ens aturem un moment a Fiercy Furnace, un lloc des d’on els ràngers organitzen caminades organitzades per veure l’entorn de la vall. Fem pícnic a Balanced Rock, un lloc amb una roca com una bola, que sembla que estigui a punt de caure del pedestal. És setembre i fa molta calor.

Arches. Windows section

 A Courthose Towers hi ha una sèrie d’agulles amb diferents noms que es poden veure caminant pel que anomenen Park Avenue, o al revés, des del mirador de Courthouse. A la nostra dreta tenim l’Òrgan i la Torre de Babel, i a l’altra banda, Sheep Rock i Three gossips. Continuant la carretera cap amunt, hi ha una parada per veure les dunes petrificades, però de fet, en veiem a molts altres llocs del parc. A la següent desviació a la dreta anem a Windows section.

Arches. Windows section. Double arch

Aquí fem el sender per veure tots els arcs possibles, amb feina per fer fotos sense que se’ns posin orientals per davant: Turret Arch, North window, South window... i un xic més allunyat, Double Arch. Només ens queda pujar el sender fins a Delicate Arch i viure-hi la posta de sol.