Viladrau

Iniciem la ruta des del coll de Bordoriol (1.089 m) situat a la carretera GIV-5201 a uns 6 km de Viladrau. Des de l’aparcament seguim una pista forestal; més endavant, enmig de la fageda, trobem la font de Llops (es diu així perquè segons la tradició, aquí van morir els últims llops de la serralada); poc després, un rètol de fusta indica un sender cap al cim del Matagalls, però nosaltres continuem per la pista, passem per la font de la Rupitosa, amb una inscripció que recorda que la terra no pertany a les persones sinó les persones a la terra; hi ha una petita llibreta per anotar-hi la nostra visita.

Font de la Rupitosa

Continuem per la pista, amb vistes a Viladrau i als cincles de Cabrera fins que s’acaba i cal pujar per un sender de fort pendent pel mig de la fageda. Com que és ple de fulles caigudes, cal vigilar molt per no relliscar. Passsem una petita zona de tarteres que envolen el turó Gros d’en Puyol. Veiem, de lluny, el Sot de les Cordes, amb l’aigua glaçada i ens hi anem acostant per travessar-lo. És una zona obaga i només cau un petit rajolí d’aigua entre el glaç, amb formes espectaculars.

Sot de les Cordes

Pugem al coll d’Ordials amb vistes, ara a l’altra banda. Aviat s’acaben els arbres i tot és força pelat. Hem vist l’ermita de l’Erola i més endavant la de Sant Segimon. No hi ha camí clar, però sabem on anem, perquè s’endevina la creu del cim. Anem pujant pel llom de la serra dels Salaverds on trobem la font dels Cims o prat Xic, en honor a Folch i Torres. Cada cop més, com si fóssim ocells, veiem el nostre petit país des d’amunt, a 360º: la Mola, Collserola, el Montsec, Montserrat, el Cadí, els Pirineus occidentals i els orientals… i un majestuós Canigó. I la plana de Vic i les Guilleries… i tot.

Montserrat des del Matagalls

No ens aturem gaire estona al cim perquè hi ha massa gent, i dinem una mica més avall de la creu (1.698 m) amb vistes del Tibidado al davant i un sol fort que ens ha acompanyat tot el dia, mentre les boires baixes tapen pobles i prats. Després, iniciem la baixada per un altre camí, perquè fem una ruta circular.

Rètol Coll Pregon

Baixem pel collet de l’Home Mort fins a coll Pregon (font i monument a Pau Casals) i d’allà seguim el sender cap avall, de nou sota una fageda, en direcció a la font dels Mosquits baixant per un sender de fort descens retornem a la pista d’on havíem sortit, molt a prop de la font de Llops. Abans, però, hem vist un pou de gel. Arribem al punt de sortida després d’aturar-nos a fotografiar uns boixos grèvols preciosos. Alcem el cap amunt i ens adonem del que acabem de fer, segurament la ruta al Matagalls més vistosa per gaudir del paisatge, però més llarga que les habituals.

Antic pou de glaç

Gràcies a la Monte i a l’Àngels que ens hi han guiat i a més, en arribar a Sant Celoni ens han convidat a una xocolata amb xurros al carrer Major. Compartir país amb la gent que t’estimes és el millor que et pot passar.

Boix grèvol

15 km – Desnivell: 844 m.