La dona de Bàrcenas signava papers però no sabia què feia. La infanta Cristina tampoc tenia ni idea del que feia Urdangarin. Jasmine, la protagonista de la pel·lícula de Woody Allen, tampoc; el seu marit Hal (Alec Baldwin), podria estar inspirat en el cas real de  Bernard Madoff.

La pel·lícula comença amb Jasmine (Cate Blanchett), en un avió, parlant histèricament amb la veïna de seient, a primera classe. S’acaba de descobrir la gran estafa del seu marit (vivien a Nova York) i ella es va a refugiar a casa la germana Ginger (Sally Hawkins), a San Francisco. S’ha quedat sense marit perquè es van separar quan ella es va assabentar que li havia posat banyes. Com diu una amiga, “ho sabia tothom menys tu”. La seva germana, en canvi, és una dona treballadora que fa de caixera en un supermercat, té dos fills, es va separar del marit i surt amb un mecànic, Chilli (Bobby Cannavale).

Jasmine no està feta per viure en un petit apartament, ni per treballar, ni per aguantar els nebots ni els amics vulgars de la seva germana. Voldria estudiar, però no té diners, i es posa a treballar de recepcionista amb un dentista, però li comença a fer ofertes sexuals i plega. El seu refugi són l’alcohol i els antidepressius. Dos móns oposats: els valors de Jasmine són la falsedat, l’esnobisme, el glamour, la riquesa i els deliris de grandesa. Els de Ginger són el treball, la senzillesa, l’honestedat i les contradiccions que arrossega en una vida dura i solitària per tirar endavant. Jasmine, incapaç d’abandonar els valors del seu passat, intenta pescar un home ric, però li surt malament perquè la falsedat és la seva manera de ser.

Baixar d’escala social no deu ser fàcil. Així, el film retrocedeix constantment de San Francisco a Nova York en una sèrie de salts enrera per recordar tot el que tenia i ara no té, amb el fil conductor de la cançó Blue Moon. Woody Allen no fa concessions “turístiques” a les dues ciutats on ha rodat, tan sols veiem en una seqüència un dels carrers amunt que baixa fins a mar i al fons es veia l’illa d’Alcatraz. Tampoc pren partit: ens mostra dos prototips de dones, de societats i de valors. Però una cosa és clara, quan l’exmarit de Ginger diu a Jasmine (l’home, a la presó, es va suïcidar), que per alguns, sortir-se’n, és molt més difícil que per altres (ells havia guanyat uns diners a la loteria i Hal els havia proposat una inversió. Ho van perdre tot). L’australiana Cate Blanchett fa un paper magistral, així com la resta de personatges. A destacar, la il·luminacio de la mà del basc Javier Aguirresarobe.

Algunes crítiques han parlat de les semblances entre aquest film i la mítica Un tramvia anomenat desig, amb Vivien Leigh interpretant Blanche. A nosaltres ens ha agradat, no hem trobat que sigui cap còpia de res, sinó que és una bona radiografia de les classes altes i el seu paper en temps de crisi.