Poble de A. Lofoten

De lluny, la silueta d’unes muntanyes punxegudes. Cel, boires i ones. Un dragó? No, les Lofoten!

A. Lofoten

Pots passar-hi un mes caminant, pescant, pedalant o parlant amb la gent (són 24.000 hab). Quan hi arribem ens ve un intensa olor de bacallà, que persisteix durant els dies que som a l’arxipèlag. Situat entre els paral·lels 67 i 68 N, les illes principals, de sud a nord, són Moskenesøya, Flakstadøya, Vestvågøy, Gimsøya, Austvågøy i la punta sud de Hinnøya. De fet, no t’adones quan passes de l’una a l’altra, perquè túnels i ponts són constants.

Bacallà per assecar sense salar (nosaltres l’anomenem “peixopalo”)

Hi ha muntanyes que passen dels 1.000 m, com el Higravstinden i els cims del Parc nacional de Møysalen. Durant la primavera posen a assecar els bacallans sense salar, (en diem peixopalo). El 80 % del que pesquen ho exporten.

Hamnoy. Lofoten

Arribem a Moskenes, al sud, des de Bodo. La crta E 10 és l’espina dorsal que puja amunt, però cal desviar-se per veure pobles i costes. Comencem pel poble d’Å, l’última lletra de l’alfabet noruec, una cucada, i continuem cap a Sorvagen, Hamnoy i Nusfjord. A Rambert hi ha una platja preciosa i solitària. Arreu, combinacions de verds i blaus. A Hennisgvaer, coquetó, carrers solitaris i mullats. Li diuen la Venècia de les Lofoten, però només és -i ja és molt- que les cases a banda i banda del fiord s’aguanten sobre troncs, a l’aigua. I el color roig tacant-t’ho tot, com arreu.

Nusfjord. Lofoten

Dormim a Kavelvag, en una cabana tocant a l’aigua. A prop hem vist granit amb molt feldspat, perquè el rosa era intens! Anem fins a Digermulen per una carretera serpentejant, amb el Trollfjorden. Alguna platgeta de sorra blanca i aigües turqueses, com altres.

Hennisgvaer. Lofoten

Kavelvag. Cabana

Marxem pel nord, des de les illes Vesterålen. Dormim a Sortland, on domina el blau, i l’endemà pugem fins a Andenes. Una banda de música tocava davant del súper, amb un fred que pelava. D’allà cap a terra ferma, a Gryllefjord, en una travessa que se’ns fa llarguíssima, per la mala mar.

Sortland. Vesteralen

om a l‘illa Senja, preciosa i salvatge. Dormim a Mefjordenvaer, a Senjalodge, una casa gran i preciosa, centre de trobada de muntanyers, envoltades de velles motxilles, piolets, esquís i baguls. I d’allà a Brensholmen, en ruta cap a Tromso.

Mefjordenvaer. Senja