Al Parlament de Karasjok els mosquits samis ens van cruspir, i després també. Sort que la gent sami és diferent!

Lapònia noruega

Els samis són un poble sense estat que existia molt abans que la península escandinava es convertís en el que és avui. La primera ciutat que visitem és Karasjok on hi ha el Parlament sami de Noruega (Samediggi), inaugurat el 1989, de fusta negra, semicircular. L’objectiu del govern és preservar la cultura, la llengua, la història i el folklore sami. Dels 80.000 que hi ha repartits entre Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia, uns 14.000 samis voten.

Sala de plens. Parlament sami. Karaskoj. (Samediggi)

El país sami ocupa una superfície d’uns 388.000 km² i hi viu un 2% de la població noruega (però viuen més samis a Oslo que a Karasjok). La seva llengua a Noruega és un dels tres idiomes oficials; tenen un vocabulari ric en mots que han de matisar; per exemple, hi ha 400 paraules al·lusives al ren i 300 sobre el gel i la neu, però del seu vocabulari només ens ha arribat un mot: tundra. La cria de rens forma part de la seva vida transhumant, però ara només un 18% de gent en viu. Els altres viuen de la pesca i del turisme.

Parada venda productes samis

Paradeta de productes samis

A Karasjok no tens la sensació que hi hagi cases perquè queden amagades pels arbres. Aprofitem per visitar l’antiga església de fusta pintada blanca, del 1807, l’únic edifici que va sobreviure a l’incendi després de la retirada dels alemanys el 1944. També hi ha un Parc Sami, per conèixer la seva vida; veiem un audiovisual i després a l’aire lliure un tancat amb rens, algunes tendes i poca cosa més. No val la pena.

Vestits samis

Entren a Finlàndia vorejant el Llac Inari amb una superfície de 1.153 km2 i més de 3.000 illes dins. Al poble del mateix nom hi ha el Parlament sami finès. La crta. 75 creua de nord a sud la regió sami de Lapland. Passem per Sodankylä i més avall ens desviem a Lousto, tocant al Parc Pyha Luosto on aprofitem per anar a una mina d’ametista, l’única trobada en el Cercle Polar, de 2.000 milions d’anys. Al vespre sopem una menja sami: carn de ren, amb puré de patates i groselles, boníssim. Ja força més al sud, a 8 km de Rovaniemi, una altra referència de vida sami (el que val més la pena és el museu Arktikum), i ens aturem a Napapiiri per dir-li a Sta. Claus que imposi una mica més de seny al món. Ens diu que ho intentarà.

Ramat rens

Un 18% de samis es dedica a la curra de rens

Entrem a Suècia on veiem un discret escut de la Unió Europea però, això sí, un enorme edifici d’IKEA. Continuem en país sami, vorejant el mar, fins que arribem a Skelleftea, una ciutat amb un riu que la travessa. Un sender voreja el riu; hi ha un petit port amb algunes barques, una senyora negra asseguda en un banc que vigila els dos fills que estan pescant, amb poca fortuna, i una manada d’ànecs que neden a prop manté la nostra atenció perquè la mare està pendent d’un aneguet petit que va a la seva. A l’aeroport d’Skelleftea coneixem una noia espanyola que ens parla d’un web sobre la Lapònia sueca.

Skelleftea

Ah! i millor no anomenar-los “lapons”: té un sentit despectiu.

Lapònia mapa