Dias de Nevada

Llegir aquest llibre ha estat retornar a paisatges i pobles coneguts. Llegir també és reviure.

El Centre d’Estudis Basc de la Universitat de Nevada nomenà Bernardo Atxaga visiting writer. Se’n va anar a Reno amb la dona i les dues filles, entre el 2007 i el 2008, per viure-hi i escriure.

Obra difícil de catalogar, amb 140 petits escrits, alguns molt curts, altres més llargs, com rajoletes que van composant un mosaic. A nivell d’estructura s’assembla a Obabakoak. Atxaga diu que és una successió de plànols, d’històries, de gent… de les mil coses a explicar, que tenen un fons comú. Un llibre íntim on es barregen narracions, pors, somnis, records del passat i vivències.

Desert de Mojave

El desert és el gran protagonista, res éstrany si tenim en compte on es troba. Atxaga sempre ha sentit atracció pel desert. Cap el 1984 va publicar un llibre de poemes situat a Etiòpia on hi ha un únic paisatge, el desert. A prop de Berlin, un poble abandonat fa la següent reflexió: “Qualsevol paisatge comparat amb el desert, sembla un decorat”. I aquí recordo quan en un viatge buscàvem un poble i vam preguntar a un home que caminava per la carretera, prop de Johanesburg: “Poble abandonat? Aquest! No hi ha quasi gent, no hi ha diners… què més busqueu?” El 1943 van arribar a Randsburg molts treballadors, sobretot xinesos i la població havia crescut molt. Després, com als altres pobles miners, en tancar les mines, va decaure. Tinc el record del saloon on vam menjar el plat especial de la casa, de carn, i com que no tenien alcohol, un te! Allà mateix vam comprar dos pòsters: un deia que l’estat persegueix els terroristes dels de 1492 (!) l’altre era una còpia del cartell de cerca de Billy el Nen.

Beatty

Atxaga parla de Tonopah, on es va per la crta 95, on hi ha una mina, que és zona militar, on fan proves de bombarders, no gaire lluny de Beatty, una ciutat escampada, com totes, amb una circulació intensa de camions enormes que passen a velocitats impressionants Tanta estona circulant per una carretera recta que travessa el desert estova la ment.

Beatty

Hi vam anar per visitar el poble fantasma de Rhyolite, nascut el 1904 a l’empar de la febre d’or on van arribar a viure 8.000 persones. Ara tot està fet ruïnes, només queden dempeus la casa d’ampolles, l’estació, la presó, les façanes del banc i poca cosa més.

Rhyolite

Vam continuar cap a Death Valley.

Death Valley

Després de passar de la 50 a la 95, deixant enrera Fallon, hi ha l’arsenal més gran del món, amb dianes gegants i pistes per avions traçades al terra del desert. De Beatty a l’Area 51 hi ha uns 100 km i és on es va rodar la pel·lícula Independence Day. Atxaga explica l’angoixa d’anar amb poca benzina al cotxe i veure que no trobaven cap gasolinera fins que arriben a Mexican Hat, un lloc inconfusible per la roca que simula la figura d’un home amb ponxo i barret mexicà. Allà troben una petita benzinera regentada per una dona navaja i respiren tranquils. Nosaltres vam dinar al restaurant tocant a les aigües marronoses del riu San Juan on un rètol avisa que si vols alcohol has de mostrar el DNI i cal menjar carn. Vam demanar hamburguesa i cervesa, i no ens van fer ensenyar res, segurament perquè era ben clar que passàvem dels 18 anys.

Mexican Hat

Ens parla d’un campió basc de boxa, Paulino Uzcudun, que va lluitar a Nevada la primera meitat del segle XX, d’un aventurer perdut al desert, buscat inútilment. Dels polítics Obama i Hyllary Clinton lluitant per ser candidats Partit Democrata, d’un autista de la infància, un amic malalt, les trucades que fa a la mare, la família d’ella allà, l’escola, els sopars amb coneguts de Reno… Ens parla de les seves pors, començant per King Kong, l’aranya, el mapatxe, el violador. Ens recorda que no fa tants anys, la gent com els seus pares no sabien parlar espanyol perquè gran part de la gent dels pobles bascos no sabia espanyol… Atxaga parla de la presència que té la guerra a la vida quotidiana dels nord-americans. Quan mor un soldat a Afganistan o Iraq, es fan commemoracions i se li rendeixen gran tributs. Atxaga va un dia expressament i relata com és un funeral d’un soldat mort a l’Iraq.

Desert de Nevada

Ens ha fet gràcia (perquè ho desconeixíem) quan un tipògraf li explica que sempre fa servir una frase quan prova tipografies noves perquè conté totes les lletres de l’alfabet: “The quick brown fox jumps over the lazy do” (La ràpida guineu salta sobre el gos gandul).

Monument Valley. Cavalls

Finalment, ens quedem amb una imatge acompanyada d’una pregunta sense resposta, la del relat que parla dels cavalls salvatges que giren davant del seu cotxe i es barreja amb els records que té d’altres cavalls de la infància i tots giren en una dansa frenètica. Llavors es pregunta: on era el centre? On és l’eix al voltant del qual gira tot?

 Editorial Santillana, 2014, Madrid, 405 pàg.