Durant l’ocupació nazi de Noruega (1940-1945), algunes dones noruegues van tenir relacions amb membres de l’èxercit nazi i en van néixer fills. Aquesta pel·lícula explica el cas d’una nena a qui van separar de la mare i se la van emportar a Alemanya.

Himmler havia muntat el 1935 l’organització “Lebensborn” per crear la raça ària pura a través d’un sistema que avui seria semblant a les mares de lloguer. Durant la II Guerra Mundial aquesta idea es va ampliar i Noruega (l’esperit víking els agradava) en va formar part; es diu que uns 7.000 infants noruecs van anar a parar a les “Lebensborn”. Després, a la RDA (l’Alemanya de l’est), la temible Stasi va utilitzar les noies i nois que havien crescut en aquests orfanats per convertir-los en espies. La pel·lícula (Zwei leben) se situa el 1990, l’any després de la caiguda del mur de Berlín i la protagonista és Katrine que fa 20 anys que viu a Noruega quan rep la visita d’un advocat que està treballant en el cas.

Bud (Noruega). Búnquers de la II Guerra Mundial

L’argument d’aquest drama és una mica confús, els salts enrera ens han embolicat, però amb el crescendo a mesura que transcorre el drama, ens hem anat aclarint. L’actriu protagonista, Juliane Coger, fa molt bé el seu paper de dona conscient de tot el que fa, freda, mentidera, sincera al final, que ens fa entendre les seves profundes contradiccions buscant, al capdavall una família, afecte i amor. La que representa la mare és Liv Ullmann a qui coneixem de fa molts anys de les pel·lícules amb Ingmar Bergman. Es mostra continguda, però amb un rostre que parla per mil paraules. El guió és de Georg Mas i la direcció de Judith Kaufmann, a partir de la novel·la d’Hannelore Hippe.

Se l’ha comparada amb La vida de los otros, i és inevitable pensar-hi, però són diferents i potser aquella era més rodona.