Caleta del Sebo. Graciosa

La nostra debilitat, les illes petites. Avui parlem de La Graciosa, una illa de 29 km2 on s’arriba des del petit port d’Orzola, a Lanzarote (Canàries). El viatge dura un quart d’hora i des del mar podem admirar bé els penya-segats de Famara (500 m) on hi ha el Mirador de Rio. La barca ens deixa a la Caleta del Sebo, de cases blanques i carrers de sorra.

A l’illa hi ha pocs cotxes (hi ha camins però no carreteres asfaltades) i molts carretons. Decidim caminar amunt, vorejant la costa. Caleta de los Ladrillos, caleta de Arriba… Veiem pescadors que recullen els fruits de la baixamar. Més endavant trobem una caleta preciosa, la del Aguardiente. No ens ho pensem dos cops i ens banyem, el temps just perquè un  grup de tres famílies que ens devien venir al darrera hi arriben i s’hi instal·len amb nens, pilotes i cassets. Marxem. Continuem caminant per una costa (el camí girava cap endins), cada vegada més abrupte, fins que arribem a un lloc anomenat Pedro Barba: un petit port i casetes, l’altre nucli habitat de l’illa. Ens expliquen després que és de gent de diners que hi va amb les seves barques particulars.

Playa las Conchas. La Graciosa

Continuem caminant, tenim gana i set, no trobem cap bar i no tenim res per dur-nos a la boca. Evidentment, no hi ha autobusos ni taxis ni camells. Decidim tornar a la Caleta pel camí marcat al mapa, que en lloc de passar per la costa passa pel centre de l’illa però es fa llarg. Sembla que no hi ha gaires alternatives però… la sort ens acompanya: s’atura un jeep, ens pregunten si volem pujar i diem que sí. El conductor ens explica que és el metge de l’illa i les dues noies que van amb ell són periodistes que fan un reportatge. Com que han d’anar a la part occidental, al nord-oest, ens pregunten si els volem acompanyar. I tant! Així podrem conèixer un lloc on ja no arribaríem (anàvem amb una nena petita que es va comportar, però ja no podia més). Així coneixem Las Conchas, un platja de sorra blanca, llarga, amb dunes, paradisíaca, amb un illot al davant. Hi ha algunes tendes de campanya. Hi estem una estoneta i després ens deixen al port. Ens aconsellen que anem a menjar al bar La Caletilla, on ens fan un arròs genial i en quantitat. No sé si és la gana però mengem a base de bé. Després ens diu l’amo que el tenia fet d’ahir. Doncs mira… Després, amb tranquil·litat, fem el cafè i anem al port a agafar la barca per tornar.

El viatge de tornada és més mogut i llarg que el d’anada i la nena s’ho passa pipa a proa, amb el cangur, remullant-se a base de bé per les onades que trenquen. Des d’Orzola, la tornada carretera avall és sempre maca, perquè pots anar veient les petites platges de sorra tapades per les roques de les erupcions volcàniques en una mar neta i transparent.