La Gomera

L’illa fa 370 km2 i és abrupte, amb molts barrancs i poques platges. Hi viuen unes 24.000 persones, 7.000 a la capital. Hi anem en ferri des del port de Los Cristianos (Tenerife), a les Canàries. El port d’arribada de la Gomera és San Sebastian de la Gomera. Al centre de l’illa hi ha el Parc nacional de Garajonay, de 4.000 ha, patrimoni de la UNESCO. A causa del mar de núvols que hi ha habitualment (se’n diu pluja horitzontal), la vegetació és molt espessa i els boscos, immensos. Són boscos de laurisilva, amb més de 20 espècies diferents, moltes de les quals només es troben a Canàries, de molta humitat i temperatures suaus tot l’any (al voltant dels 20º). Destaca el bosc de “El Cedro”, una relíquia del Terciari i referent mundial en la conservació de la laurisilva.

La Gomera. Bosc de laurisilva

El punt més alt de l’illa és el pic de Garajonay de 1.487 m. Hi ha falgueres i molsa que en molts arbres arriben fins a la copa. Anem als pobles d’Hermigua, Agulo i Las Rosas. Al Centre de visitants del Parc veiem plànols i mostres de la flora i fauna que hi ha. Baixem cap a la Laguna grande, una àrea de picnic enmig del bosc. Mengem en un bar sopa de berros, abadejo i leche asada. Fem una caminada i anem cap al pic de Garajonay (des d’on veiem el Teide), el Roque de Agando, de 1.250 i anem baixant carretera fins retornar a San Sebastián, on fem un volt pels jardins i la Torre del Conde, una fortalesa a prop del port, fins que tornem a embarcar. Ha estat un dia intens i marxem amb les ganes de tornar-hi més temps.