Saps on és la fageda d’en Jordà? preguntava el poeta Joan Maragall. I continuava: si vas pels volts d’Olot, amunt del pla… La Fageda d’en Jordà s’estén pels municipis de Sta. Pau, Olot i les Preses. És un bosc de faigs (Fagus sylvatica) molt especial, assentat sobre una colada de lava del volcà Croscat, amb un relleu de petits turons, que la gent d’allà anomena “tossols”. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i a prop hi ha l’església romànica de S. Miquel de Sacot (s. XI). També hi ha la majoria dels 40 cons volcànics i 20 colades volcàniques de la comarca. La vegetació de la zona és variada, amb alzinars, rouredes i fagedes.
Nosaltres hem anat fins a l’aparcament de can Serra, al km 4 de la carretera d’Olot a Santa Pau, on hi ha un extens aparcament per deixar cotxes i autocars (una pila de quitxalla visitava el parc amb les seves mestres; alguns, pujaven als carros per fer-hi la volta; després els hem trobat pel mig de la fageda, buscant fulles per fer un treball sobre la tardor).
Hem caminat per l’itinerari 2, després de passar a l’altra banda de la carretera. Feia un sol que escalfava i després de passar pel monument en homenatge a Joan Maragall ens hem anat endinsant entre els faigs, colors torrats, grocs, algun verd que no era faig, arrels immenses que escapaven de terra, raigs de sol que es filtraven entre les branques i fulles, pedres volcàniques de tipus aa, amb la superfície porosa. No teníem gaire temps però el bosc estava preciós. Després hem anat a recollir el nét d’una amiga i ens n’hem anat a dinar al restaurant Les Cols. Un plaer.
Un passeig curt pero intens, les tonalitats de la tardor avui s’han barrejat amb les tonalitats dels productes de La Garrotxa al nostre paladar. Com ben dius UN PLAER PELS SENTITS!
No se perque ha sortit anonim, Carme Ruiz
Carme, perquè potser no hi vas posar el nom. És igual. Ets tu, segur!!! Petons
Fa anys que no he estat per la Fageda d’en Jordà. M’heu fet entrar ganes d’anar-hi.
Anna, jo també feia molts anys, tants que ja no recordo. I estava tan preciosa… quina sort tenir coses així tan a prop…