George, professor de música, és acomiadat de l’escola catòlica on treballa, perquè s’ha casat amb el seu company de fa 39 anys, Ben. El bisbe ha vist algunes fotos del casament a Facebook i el fan fora. “No s’avé amb la ideologia de l’escola”, li diuen. “Tampoc amb la de Deú”, respon ell. I com que Ben, pintor, està jubilat i cobra una pensió modesta, no en tenen prou per mantenir el pis de Manhatan; llavors, mentre no en troben un de més barat, plantegen als familiars i amics si els poden acollir momentàniament. Com que tots dos junts és difícil, Ben se’n va a casa del seu nebot Eliot, amb la dona i un fill, a Brooklyn, mentre que George és acollit a casa d’un amic policia, molt més jove, que viu amb el seu company. Així, topen amb les circumstàncies de cada família i se’ls fa difícil la supervivència.

Love is strange

La pel·lícula transcorre sense presses (1h 40′), mostrant-nos sentiments, mirades, silencis dins la vida quotidiana del món on es mouen: les contradiccions de les persones que el dia del casament els estimaven incondicionalment i quan els tenen a casa els incomoden perquè trenquen les rutines establertes. I si no les trenquen, ells se senten sobrers.

El director, Ira Sachs, és conegut per films com Delta o Keeps the Light on. Le pel·lícula, tot i no exhibir nus, sexe ni violència, ha estat qualificada pels censors nord-americans com a no apta. Diuen que és pel llenguatge, però Sachs afirma que diuen algunes vegades “joder” i dos cops “fill de puta”. “La sexualitat és només una part del que jo sóc”, diu el director. L’homofòbia, doncs, és només una de les qüestions que planteja la pel·lícula.

Molt bon treball dels dos protagonistes, Alfred Molina,(George) i John Lithgow,(Ben). Així com Marisa Tomei (Kate, la dona del nebot Elliot). De fons, el preludi en Re bemoll Major, opus 28, núm. 15 i alguns altres de Chopin.