Actualizat novembre 2018

Paisatge de Tenerife. Canàries. Foto: gloriacondal

L’illa de Tenerife és desigual, amb natura preciosa però força trinxada urbanísticament. Santa Cruz, la capital, ha crescut del mar cap amunt, amb força desordre. La zona comercial gira a l’entorn de la plaça de la Candelaria i c/Castillo. Ens allotgem a prop de la popular plaza del Charco que al centre té uns llorers d’Índies gegants i fan ombra a les taules dels cafès. Carrerons i placetes fins arribar al mar; al fons, el llac Martiáñez, obra de César Manrique, que va adequar els espais per fer més habitable la minúscula platja de roques negres (tot és molt turístic). Tenerife té una superfície de 2.034 km2 i hi viuen unes 800.000 persones.

Icod de los Vinos. Tenerife. Canarias. Foto: gloriacondal

. Icod de los Vinos és una ciutat famosa pels vins i per un jardí on hi ha un immens drago mil·lenari. Avall hi ha Garachico, abans port i ciutat important, fins que fou sepultat per un volcà l’any 1706. No ens agrada gaire, tampoc la platja de S. Marcos. Baixem cap a San Juan de Rambla amb cales de roques per un camí envoltat de plataners.

La Orotava està situat en una gran vall amb plataners que anys abans havien estat boscos i plantacions de canya de sucre, substituït per urbanitzacions. Des dels turons es domina la vall i la mar. Visitem la Casa de los balcones, de l’any 1632, amb pati al mig, ple de plantes grans i humides. Al davant hi ha la Casa del turista, més antiga encara. El pati és el que val més la pena: hi ha eines i estris típics de camp i una sínia preciosa.

Palacio de Lercaro. La Laguna. Tenerife. Foto: gloriacondal

La ciutat universitària de La Laguna té un nucli antic potent, patrimoni de la Humanitat: cases senyorials i palaus reconvertits en museus, esglésies, carrers…. L’eix principal el formen els carrers Nava i Tabares amb els carrers de vianants fins a l’església de la Concepción: Herradores, Capitan Brotons, San Agustín. Alguns hotels en palauets, molt ben reconvertits, amb patis i porxos, com la Casa Torrehermosa. I una exposició En medio de su orgullo,una Retrospectiva de Cesar Manrique sin Cesar Manrique, a la Sala d’Art de l’Instituto de Canarias Cabrera Pinto, centrada en el compromís social de l’artista (per cert, hi ha dos claustres preciosos). I un bon lloc per menjar, La casa de Oscar, que és la casa natal del pintor surerealista Oscar Dominguez.

Iglesia de la Concepcion. La Laguna. Foto: gloriacondal

Des de La Laguna pugem al Monte de las Mercedes, un bosc de laurisilva preciós. La carretera que el travessa serpenteja pel mig i com més amunt, més bonic, tot i que la boirina impedeix veure el Teide. Baixant, Mirador del Carmen, al Pico del Inglés i arribem al Puerto de Bailadero. Hi fa un fred que pela i no es veu res! A partir d’aquí comencem a baixar per una carretera de molts revolts fins a S. Andrés, on hi ha la playa de las Teresitas, llarguíssima, amb palmeres i sorra blanca fina, portada del desert del Sàhara. Com que fa vent, et quedes arrebossada com una croqueta.

La Laguna. Tenerife. Canàries. Foto: gloriacondal

Parc Nacional del Teide. Hi ha molts miradors des d’on contemplar-lo. Hi pugem des de La Laguna, amb boira, i anem aturant-nos als miradors de la Glorieta de Brasil, el monte de la Esperanza, Montaña grande, ja a 1.200 m, i Ortuño, a 1.620. Aquí la boira ha desaparegut i fa sol. Trobem alhelís del Teide, margarides del Teide, exclusives d’aquí, i violetes. Des del mirador de las Cumbres es veu l’illa de Gran Canària. Primer, la vegetació són pins i eucaliptus. El parc de Las Cañadasté 13.500 ha, enmig d’una antiga caldera volcànica de 16 km de parets de penya-segats. Arribem a La Crucita, de 1.980 m, amb un paisatge més sec i abrupte. A prop del Puerto de Izaña, a 2.300 m tot és molt sec. Des del mirador de S. José tot és un desert de sorra, amb dunes d’alguns metres, roques i només una planta: el tajinaste rojo i matollar de genísties (sobretot retama). No pugem al pic (3.718 m) perquè no teníem reserva. Cal fer-ho amb temps! i caminar 6 hores a peu… no. Anem directes a los Roques de García i de Ucanca, per on caminem, després passem pel pla d’Ucanca, Retamar (2.200) i arribem a Las Lajas.

Cim del Teide. Tenerife, Canàries. Foto: gloriacondal

N’hem marxat amb un sentiment contradictori: mala bava pel desastre urbanístic i bon rotllet perquè el Teide i algunes coses més, valen la pena.

Documental Societat Geologia: https://www.youtube.com/watch?v=FoNUs6k12gE

Teide. Tenerife