Fuerteventura

Casa Tamasite. Tuineje. Fuerteventura

Casa Tamasite. Tuineje. Fuerteventura

Illa àrida, ventosa, muntanyosa, de clima suau, bon menjar, amb molta terra i pocs habitants. La zona més turística és la costa de Jandía. A la resta hi ha turisme però controlat. S’hi pot caminar molt i hi ha bona gent.

Casa Tamasite. Tuineje. Fuerteventura

Casa Tamasite. Tuineje. Fuerteventura

Ens allotgem al centre-sud, a la Casa rural Tamasite (Tuineje), de finals del s. XIX, amb sostres de fusta de Tarajal (tamarix canariensis), d’un valor arquitectònic gran. A uns km, Tiscamanita, als peus de la caldera de Gairía, amb el restaurant del Luís, on cal menjar cabra i tastar el cafè de la casa.

Puertito de la Cruz. Fuerteventura

Puertito de la Cruz. Fuerteventura

Destaquem les zones que ens han agradat més: primer, la península de Jandía. De Costa Calma a Morro Jable està trinxat urbanísticament (només ens aturem a la platja del Matorral on hi ha el Saladar de Jandía i el far). Sortint, s’arriba per una pista a Puertito de la Cruz, unes quantes cases de pescadors i restaurants: d’aquí es va al far de Jandía i a Punta Pesebre, la fi del món, amb vistes espectaculars a la costa de Cofete, però sense poder arribar al poble, ja que cal anar enrera i pujar el coll per la pista que el 1946 els presoners del camp de concentració de Tefía van construir. Pel camí, mates immenses de cardon de Jandía.

Costa Cofete. Fuerteventura

Costa Cofete. Fuerteventura

Cofete és un món a part, des del restaurant amb la bandera tricolor i el toro, a la casa al fons de la vall, sota les muntantes, de l’enginyer alemany Gustav Winter, que havia arribat a Espanya el 1915.

Cofete. Fuerteventura

Cofete. Fuerteventura

Tornant cap al centre, travessem l’istme de Jandía per la part més estreta i anem a parar a l’altra banda. D’allà ens endinsem cap a la serra de Cardón (691 m), un espectacle geològic impressionant i pugem al pic de Sisacumbre (528 m), amb observatori astronòmic a l’aire lliure i vistes als voltants en una posta de sol inoblidable.

Montaña Cardon- Pico Sisacumbre. Fuerteventura

Montaña Cardon- Pico Sisacumbre. Fuerteventura

Al nord, la Oliva i el poble de Lajares, el més animat de tots els que hem visitat, amb artesania “reciclada”. A la costa, Cotillo i el far del Toston en una platja fòssil o levantada (amb un nivell del mar diferent del que hi ha ara). Ens hauria agradat visitar el jaciment arqueològic de la muntanya Tindaya (300 siluetes de peus humans gravades al terra), però cal un permís previ i no tenim temps. Baixant avall, a l’alçada de la Montaña Quemada veiem el Monument a Miguel de Unamuno, desterrat per Primo de Rivera a l’illa. A la banda del nord-est, el Parc Nacional de les Dunes de Corralejo.

Flors de tabaco moro. Parc Dunes Corralejo. Fuerteventura

Flors de tabaco moro. Parc Dunes Corralejo. Fuerteventura

Al centre-est destaquem el far de l’Entallada en un penya-segat de 200 m; s’hi arriba per una carretera de revolts des de Gran Tarajal, amb vistes a Cuchillos de Vigán (muntanyes allargades entre dues valls i acumulacions de colades volcàniques). Una mica més amunt, les restes del poblat de La Atalayita i al final de la carretera, la cala de Pozo Negro.

La Atalayita. Fuerteventura

La Atalayita. Fuerteventura

Cala de Pozo Negro. Fuerteventura

Cala de Pozo Negro. Fuerteventura

Al centre-oest cap a la costa, Ajuy, a 7 km d’Antigua, passant per una vall amb palmeres i cultius. Anem a les coves de la caleta Negra amb dunes fòssils i a sota pedra volcànica. De la pedrera s’extreia calç. Entrem a les coves, precioses. 

Ajuy. Fuerteventura

Ajuy. Fuerteventura

En direcció a Betancuria, antiga capital, pugem per un coll fins aturar-nos al «Risco de las Peñas» (426 m). Des poblet de Vega del rio Palmas, caminem fins al pantà i a l’ermita. Tot és verd i humit. L’any 1939 van començar aquest pantà i van acabar-lo el 1943, però baixaven molts sediments que anaven omplint la llera, i a més, l’aigua era salina. Un fracàs. Baixem per un estret congost i a la part més estreta (Mal Paso) hi ha una minúscula capella blanca de la Verge de las Peñas, patrona de l’illa.

Embalse las Peñitas. Fuerteventura

Embalse las Peñitas. Al fons, pico Muda. Fuerteventura

Sortint de Betancuria ens aturem al Mirador Morro Velosa (660 m), obra de César Manrique. La visió del massís de Betancuria i de l’illa és excepcional. Hem segut en una tauleta al sol i hem pres un cafè. La felicitat pot ser això. Com també veure sortir el sol cada dia des del llit.

Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Viatges, Viatges per Europa i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Fuerteventura

  1. Genis ha dit:

    Sempre tornaria en aquesta illa. Barata. Senzilla. Gracies Ryanair!

  2. Gabriel ha dit:

    No la conec però pinta maca, i això que els preus siguin raonables està molt bé….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s