Lanzarote

Geria. Lanzarote

Geria. Lanzarote

Lanzarote (845 km2 i 115.000 habitants) pot ser una bona illa per començar a conèixer les Canàries: paisatge, art, cultura, pobles, vulcanisme… i la petjada inesborrable d’un artista excepcional: Cèsar Manrique. Per situar-nos, de punta (Orzola) a punta (Playa Blanca) fa 70 km. Va ser la primera illa de l’arxipèlag en ser sotmesa a Castella, el 1402.

Casa Diama. La Geria. Lanzarote

Casa Diama. La Geria. Lanzarote

Ens allotgem a la zona de la Geria, nom de la regió i també de la forma de conrear (en un clot dins la sorra volcànica) sobretot, la vinya. Tota la carretera està envoltada de «gerias», on planten els ceps i altres productes, com figues, tarongers, etc. Paisatge de sorra negra envoltada de cons volcànics. Arreu, petits cellers on fan degustacions de vins i tapes. Nosaltres ens allotgem a Casa Diama. Costa arribar-hi, però un cop allà, és genial. I per gentilesa dels amos, tastem una ampolla del seu vi, excel·lent, a més de les taronges que agafem directament dels tarongers. Yaiza i Uga són molt a prop.

Timanfaya. Camells

Timanfaya. Camells

Parc Nacional de Timanfaya. Ocupa unes 5.000 ha i el nom prové del petit poble que l’any 1730 l’erupció feu desaparèixer. Un dimoni de ferro de Manrique dóna la benvinguda a la Montaña de Fuego. El paisatge és de roques i pedres, amb volcans de dimensions mitjanes a poca distància els uns dels altres. No ens ha agradat que ens portessin a fer el circuit amb autocar perquè no es poden fer fotografies i tampoc fan cap parada perquè puguis baixar.

Parc Nacional de Timanfaya

Parc Nacional de Timanfaya

Ens fan una demostració de l’energia geotèrmica: introdueixen aigua per un forat i surt segons després com un gèiser. A pocs km, el Centre de Visitants.

Montaña de Fuego. Parc Nacional Timanfaya. Lanzarote

Montaña de Fuego. Parc Nacional Timanfaya. Lanzarote

Un dinar a recordar és el fet al xiringuito d’Arrieta, vora mar, amb un gall que sortia de la llarga safata, cuit al punt, acompanyat, és clar, de papas arrugás i un bon vi blanc. Davant, la platja negra i un embarcador on xoquen les onades amb força.

La Playa de Mujeres és de dunes i sorra blanca amb aigües netes. Pugem cap a les salinas de Janubio, al sud-oest i anem cap a Los hervideros, unes coves tocant a mar, erosionades, configurades per la lava. Arribem a Golfo, poblet de pescadors, que té un llac d’aigua verdós-maragda, tocant a mar (antic cràter d’un volcà on s’ha filtrat aigua dolça).

Jardi de cactus. Lanzarote

Jardi de cactus. Lanzarote

Visitem el Jardí de Cactus de Manrique, ordenat en terrasses. Continuem pujant fins als Jameos del Agua, una cova subterrània amb dues grans obertures o “jameos” al sostre, de 225 m, formada pel volcà de la Corona. Al llac central hi viu un tipus de crancs blancs, petits, cecs, únics al món. Dissenyat també per Manrique, hi ha cafès, restaurants, un auditori, un museu sobre vulcanologia, flora i fauna.

Jameos del agua. Lanzarote

Jameos del agua. Lanzarote

Continuem amunt fins a Orzola al nord i tornant avall, visitem la Cueva de los Verdes, que forma part del mateix túnel dels Jameos, on recorrem 1 km a peu. Tant la cova com els jameos estan dins d’una zona anomenada Malpaís de la Corona, de 1.425 ha, fruit d’una erupció d’aquest volcà.

A Tahiche hi ha la Fundació de Cesar Manrique, la casa on va viure aquest artista fins el 1987, edificada sobre lava i dissenyada aprofitant la formació natural de cinc bombolles volcàniques, en una combinació perfecta amb l’arquitectura tradicional de l’illa. Pel nord-oest, pugem fins a la platja de Famara, de sorra blanca molt plana. Després baixem cap al centre de l’illa i ens aturem a Teguise, antiga capital, un poblet blanc i net, amb carrers i placetes, botigues d’art, esglesioles i barets. Després de Teseguite trobem les formacions geològiques de la muntanya de Guenia, molt xules!

Muntanya de Guenia. Lanzarote

Muntanya de Guenia. Lanzarote

S’arriba a Haría per una carretera ondulant fins a 650 m, amb las Peñas del Cache, el punt més alt de l’illa. Des del mirador es veu la vall de palmeres i cases blanques disseminades amb finestres verdes. Manrique hi és enterrat. Més amunt hi ha el Mirador de Rio.

Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Viatges, Viatges per Europa i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s