Cruz Tejeda Gran Canaria

Com un continent en miniatura, amb microclimes que fan que mentre en un lloc hi ha boira baixa, en un altre brilli un sol potent, que puguis trobar dunes i també boscos de pins canaris, que es pugui banyar en una platja o pujar a un cim de més de 1.800 m. Hi ha senders per caminar, amb grans desnivells, llocs molt turístics i indrets on es respira calma. I hi ha molts centres d’interès arqueològic, geològic i botànic.

Las Palmas de Gran Canaria

Illa circular, amb el punt més alt al Pico de las Nieves (1.949 m). La majoria de la població es concentra al nord-est, on hi ha la terra més rica. Una autovia surt de la capital, al nord, i va vorejant la costa est fins a Maspalomas, al sud. Com una gran muntanya cònica amb cràters i calderes, a mesura que es puja amunt, la població disminueix, també els nuclis habitats. El paisatge és dur i salvatge, amb nombroses valls per on baixen les aigües dels barrancs fins al mar.

Dunes de Maspalomas. Gran Canaria

Cinc anys van resistir els aborígens els conqueridors castellans dels Reis Catòlics. Amb la conquesta, la capital va créixer; després d’un temps d’estancament, a mitjan s. XIX va renèixer pels ports francs, el lliure comerç i el clima. Després de les guerres del s. XX, el turisme va renéixer cap els anys cinquanta. Ara hi viuen unes 850.000 persones. L’urbanisme descontrolat actual és el producte d’un creixement sense mesura.

Casa rural Las Calas de Valleseco. Gran Canaria

Els primer dies estem en una casa rural a Telde i la setmana restant a Valleseco (Casa rural las Calas), molt recomanada. Un dia visitem la capital, las Palmas de Gran Canaria. Al barri de Vegueta-Triana hi ha la Casa de Colom, la catedral de Sta. Anna i el Museu Canari. Les dues vies més importants de la ciutat són l’av. Marítima i c/León y Castillo. Hi ha platges, l’auditori Alfredo Kraus d’Òscar Tusquets i el Palau de Congressos.

Arucas. Gran Canaria

Recomanem els pobles d’Agüimes (església, escultures al carrer, cuidat), Artenara i Tejeda penjats a la muntanya, blancs, amb vistes, Teror (basílica Verge del Pino, patrona de l’illa), Arucas (catedral neogòtica negra, rom i plàtans), Galdar (plaça i carrerrons i Cueva Pintada).

Anden Verde. Gram Canaria. Ruta des de l’Aldea

Agaete (Puerto de las Nieves) al mar, és l’inici d’una ruta pels penya-segats anomenada Andén Verde, amb el risco Faneque. D’allà, barrancs, roques, valls… els «azulejos» fins arribar al molí de Mogan. Fins al mar del sud hi ha 6 km.

Conjunt arqueològic Cenobio de Valeron

La part més turística de l’illa és al sud, entre Puerto Mogán i Maspalomas (només aquí hi ha més de 180.000 places hoteleres). Si no voleu moguda, aneu només a passejar per les dunes, val la pena. Hi veureu «aulagas» i tamarius i encara que sembli mentida, hi podeu trobar la soledat; però a prop de l’aigua, és la Rambla.

Acusa Seca. Gran Canaria

Es pot pujar als dos «roques» més famosos, el de Bentayga i el Nublo des dels aparcaments al peu en poc més de mitja hora. Les vistes paguen la pena, especialment veure la posta de sol des del Nublo.

Roque Bentayga. Gran Canaria

En relació amb els orígens volcànics podem anar al pic i la caldera de Bandama i la caldera de Marteles. De jaciments arqueològics tenim la Cueva Pintada, Cuatro Puertas, el Cenobio de Valerón, la Fortaleza, les coves d’Acusa Seca i les del barranc de Guadayeque. Tenim vistes des dels miradors de Sorrueda, Pinos de Galdar, Palomas, Becerra… Podem fer un recorregut botànic pels «Tilos de Moya», o anar amb cotxe cap al Barranco Hondo de Abajo, continuar cap a Hornillo, Coruña i Las Hoyas (aquest és un recorregut potent), o fer una caminada des de l’aparcament del Pozo de Nieve Grande fins al mirador (vistes fantàstiques), tornar enrera, baixar fins al peu de la Roca Agujereada i pujar al mirador del Pico de las Nieves.

Cuatro Puertas. Gran Canaria

Les carreteres són revolts continus (els que es maregen, absteniu-vos o porteu pastilles). Adaptats als costums de l’illa, hem amassat i menjat gòfio, hem comprat «burro» (peix) i l’hem fet a la brasa acompanyat de mojo verde, hem begut sidra obsequi de Las Calas… i al caliu de la llar de foc hem compartit somnis i records. La bona companyia no té preu.