De Sierra Nevada n’hi ha més d’una. Nosaltres ara som a Mammoth Lakes, a l’est de Califòrnia, Estats Units, en plena «High Sierra», com diuen ells. El poble és a 2.400 m d’altitud i viuen del turisme de neu a l’hivern i de muntanya a l’estiu. Hi ha un conjunt de llacs que quan els esquiadors se’n van, arriben els pescadors i amants de la natura. Estan situats a Inyo National Forest i el cim més alt fa 3.369 m. A l’arribar a l’allotjament ens avisen que vigilem amb els ossos grisos, s’acosten fins aquí mateix. Molt bé, doncs treurem els picarols!
De les moltes caminades que es poden fer, nosaltres n’hem fetes tres. La primera a Inyo Crater Lakes. Deixem el cotxe a l’inici de la pista i anem caminant fins al pàrquing. D’allà surt un sender d’1,2 km bosc amunt fins arribar al primer. formats entre només fa 550 i 600 anys per una sèrie d’erupcions “freàtiques” quan el magma va trobar aigua sota terra. Els 3 cràters es van formar seguits en pocs dies; els indis paiute en van ser testimonis. Uns metres més amunt hi ha el segon, més amagat perquè hi ha pins fins molt avall, i d’aigües verdes molt més fosques. I encara n’hi ha un tercer.
La segona caminada és a Devils Postpile. Aquí cal seguir la crta 203 i pagar entrada perquè forma parc del NPS. De fet, però, anar fins al punt d’interès, unes columnes de basalt, hexagonals, formades fa més de cent mil anys quan un riu de lava va baixar, i després es van congelar i partir. És a dir, primer foc, després aigua. Si puges a dalt per un sender es poden veure perfectament els hexàgons. Però l’excursió no acaba aquí. Continuant el sender, anem a Rainbow Falls. Del lloc original fins ara ha retrocedit 100 peus, per efecte de l’erosió. Baixa molta aigua i amb la llum fa arcs de Sant Martí. Quan arribem a l’aparcament estem cansades i i assedegades. El sol era molt potent. Hem fet uns 13 km. Tornant, aprofitem per fer una parada al llac Starkweather, petit, pla, format per efecte de glacials però que per un procés d’»entroficació» evolucionarà a ser ocupat per plantes i bitxos i s’anirà assecant. Just sortir del parc, pugem al mirador de Minaret, amb vistes a la serralada de Ritter Ranger, que forma part de “la Sierra”. A més dels minarets, punxegudes, veiem el cim Ritter (4.010m) i el Banner (3.945m). Quan hem baixat del cotxe, una ciclista estava mirant l’infinit i m’ha saludat així; “Benvinguda al cel”.
La tercera caminada va ser per anar a Crystal Lake. Aparquem al llac George i comencem a pujar un sender un bosc de pins, cada vegada amb millors vistes al llac George, primer, després al Horseshoe Lake i després al McLead Lake. A mesura que pugem anem trobant clapes de neu i el sender serpenteja amunt. Finalment arribem a dalt i anem vorejant el llac. Calma, pau, silenci, cants d’ocells. Seiem en una pedra i badem. Sol potent però fresca. Baixem sense problema enmig de chipmunks i ocells blaus amb cresta. Hem fet 11,2 km.
Marxem amb la sensació d’haver tocat el cel amb la punta del dits
Uns paisatges espectaculars!! Molt bonic, disfruteu molt de la natura.
Estic gaudin del vostre viatge, gràcies!
Quanta geologia i paisatges per badar o per tocar el cel
Retroenllaç: 56 dies als Estats Units | Gloria Condal