Carretera de nostàlgics? De motoristes amb jaqueta de cuir i bevent cervesa sempre? D’immigrants? De cine? D’història? De reivindicació? Nosaltres la vam recórrer a Arizona, d’est a oest, del Bosc Petrificat fins a Topock i us expliquem les nostres vivències.

Xicago. Inici ruta 66

La 66 és una carretera històrica que va formar part de la Xarxa de Carreteres Federals dels Estats Units (en un país de 6.500.000 km de carreteres). Anava de Xicago i passava per Missouri, Kansas, Oklahoma, Texas, Nou Mèxic, Arizona i Califòrnia, fins arribar a Los Angeles (Sta. Mònica) amb un recorregut de 3.939 km. No seguia un curs lineal, sinó que passava per centenars de comunitats rurals. Va deixar empremta durant els anys vint, la Gran Depressió, els anys de guerra i els 50 i 60. Itinerari principal dels emigrants que anaven a l’oest, va sostenir l’economia de les zones per on passava.

No és alcohol tot el que ho sembla…

El 1939, l’escriptor John Steinbeck l’anomenava “el camí de la mare” en la seva novel·la Els raïms de la ira, situada durant la Gran Depressió. Després va arribar el “Dust Bowl” (Tempestes de pols) quan 400.000 persones es van veure forçades a deixar casa seva a la recerca d’una nova vida. Durant la Segona Guerra Mundial la 66 va veure el pas de tropes i equips militars. El 1978 es va construir la carretera I-40, que canvià el curs del transport i representà la mort de moltes comunitats el 1984.

Studebaker. Bosc Petrificat

Al Bosc Petrificat (Petrified Forest) un Studebaker rovellat recorda que som a la 66, Sorprenen les figures geomètriques i els colors vius de la superfície del bosc, amb formes de troncs, però no és fusta: són ametistes i cristalls de quarç, una joia geològica. Continuant, passem per diferents pobles (sovint, la vella 66 coincideix amb la I-40). Hoolbrook, Winslow… arreu, botigues de records. Un punt central és Flagstaff, ciutat als peus de la serralada San Francisco, amb el Humphrey, el cim més alt d’Arizona, de 3.850 m, nevat.

Estacio Flagstaff

Dormin en un motel a la mateixa 66, a pocs metres de la vida del tren (paral·lela a la ruta) i veiem passar llargs trens de mercaderies que mai s’acaben. El Districte Històric és maco. A prop d’aquí hi ha una zona de 400 volcans, alguns encara actius, com el Cràter Sunset, que visitem (Sunset Crater Volcano) i també les antigues edificacions índies: Wupatki National Monument.

Hackberry. Ruta 66

Continuant cap a l’est, ens aturem a Williams, d’on surt el tren cap al Gran Canó. La següent aturada és Ash Fork, un petit i disseminat poble amb un museu que alhora és Centre de Visitants. Hi ha la reproducció de molts elements del poble: una classe d’una escola, el saloon amb els jugadors de cartes, la presó, la telefonista, l’estació amb el revisor i una hostessa…

Holbrook.Ruta 66

La següent parada és Seligman. Aquí, un barber d’origen mexicà, Angel Delgadillo, impulsà la revifalla de la ruta i van formar una Associació. Ara es conserva la barberia, convertida en museu, centre de visitants i botiga.

Seligman, Barberia Angel Delgadillo. Ruta 66

A partir d’aquí cap a l’est, la 66 és com era abans. Desert a ambdós costats. La via del tren. Calor. Set. Res. I de tant en tant, un petit nucli de cases, o un cafè, com a Peach Springs, Truxton, Valentine o Hackberry, on ens aturem perquè ja no podem més. Aquest ens ha semblat el més autèntic del que hem vist. Cotxes antics fets pols, a dins, una dona gran ven begudes (no alcohòliques, quin desesper), ganyips, un jukebox que no funciona, records, un “restroom” amb sorpresa (un maniquí de la Marylin Monroe a dins, quin ensurt)…

Hackberry. Ruta 66

Arribem a Kingman, en un pla envoltat de turons basàltics. Calor, calor, calor. Un districte històric interessant: un parell d’hotels famosos, el Brunswick, del 1909 i el Beale, del 1900, ara tancats. L’estació, un dipòsit alt com a totes, algunes botigues d’antiguitats, bars, correus, algunes esglésies i a dalt de tot, l’edifici de Mojave County Courthouse, del 1915 i el Centre de Visitants en una antiga central elèctrica, Powerhouse, amb un museu sobre la història de la ciutat i de la 66.

Winslow. Ruta 66

Per continuar cal pujar Sitgreaves Pass, a 1.080 m amb vistes genials a cada banda. Al cap d’uns quants km arribem a Oatman, poble miner ple de rucs de totes les edats pel carrer. Entrem a Oatman Hotel, del 1902, amb el sostre folrat de bitllets de dòlar. Clark Gable i Carole Lombard hi van passat la lluna de mel el 1939. Tocpock és el darrer llogarret de la 66 a Arizona, res d’interessant.

Hotal Oatman. Ruta 66

El sol s’està ponent rera les muntanyes de l’oest, que les retalla i les abraça. Si ens hem de quedar amb algun dels llocs, ens quedem amb Oatman i amb Hackberry.

Williams. Ruta 66

Recomanacions musicals: Get Your Kicks on Route 66, Nat King Cole Trio, Rolling Stones

Webs:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ruta_66
http://www.lc-ruta66.blogspot.com.es
http://guias-viajar.com/estados-unidos/costa-a-costa/ruta-66-flagstaff-williams-arizona/
http://www.theroadwanderer.net/RT66flagstaff.htm
http://www.historic66.com