Turó del Ros. Coordenades. Font: FEEC

El turó del Ros, entre Vacarisses i Viladecavalls, amb 639 m, és el cim més alt de la serra de Collcardús i un dels 100 cims de la FEEC. Aquest és el lloc on plantem el pessebre del Club Muntanyenc Mollet.

Restaurant Sant Lluis. Viladecavalls

Aparquem a sota el restaurant Sant LLuís de Ristol, o Can Buxeres, una casa senyorial del primer terç de s XX (1901-1920) construïda per una família russa rica que va sortir per cames del seu país. Construïda en ple modernisme, té una estructura complexa i una torre mirador. Les cobertes de diversos vessants estan decorades amb teules de colors que formen figures geomètriques i la seva silueta és un bon punt de referència per a tots els muntanyencs.

Pedra Degollada. Viladecavalls

En aquesta àrea trobem pinedes de pi blanc amb sotabosc de brolla o garriga, alguns alzinars i bosc de ribera al fons de vall, amb fragments de laurisilva mediterrània i hi havia hagut forns de calç, que extreien d’una pedrera propera, com el forn Riscal. Un quilòmetre abans de l’aparcament hi ha una barana de fusta tocant a la carretera. Atenció: uns metres ensota, mig amagada entre arbres, hi ha la Pedra Degollada, una roca plana que es recolza en una altra per dos punts. La majoria de referències diuen que apareix mencionada en escriptura notarial del s. XIV i que és part dels fenòmens càrstics que han modelat la serra de Collcardús. Hi ha opinions que apunten a orígens molt remots i un lloc probable de pràctiques religioses.

Indicadors Can Buxeres

Al peu del turó de Can Buxeres (el PAS 2 o Punt Accés Senderista) mengem xocolata desfeta amb melindros, obsequi del Club, com cada any. Així assegurem que tothom pujarà amb ganes, inclosa la quitxalla. Enfilem amunt cap el turó de les Guixeres i el coll de can Margarit, amb vistes a Montserrat, sota una espessa capa de boira. Carenegem fins baixar a un punt enfonsat, amb algunes basses d’aigua que podrien ser les petjades d’un gegant. Allà hi ha una marca de pedra amb un número (ja n’hem trobat d’altres) que pertany al recorregut dissenyat per l’Ajuntament de Viladecavalls; aquest és el punt 9 i tocar trencar cap el turó del Ros per un corriol amunt.

A la dreta, núm 9, corriol cap al turó del Ros

En 15 minuts som a dalt. No fa fred però la boira no ens deixa tenir gaire vista i el sol és tímid. Veiem la serra de l’Obac, la punta de la Mola… i més enllà les muntanyes de Montserrat. Sota nostre, el Vallès. La vista és el millor perquè el turó no té res d’especial: hi ha una petita edificació, una enorme antena i un xic separat, un vèrtex geodèsic. Ens protegim al costat de la paret de la casa, treiem neules i vi bo, tornem a agafar embranzida, i ens preparem per cantar nadales amb el pessebre al mig. La de més èxit, com sempre, la del rabadà, amb el grup dels homes i el de les dones, que ens anem responent.

Nadales al turó del Ros. Collcardús

Baixem pel mateix corriol fins a les basses i aquest cop anem cap a l’esquerra per una pista de baixada que al cap de poc és un pedregar. Vigilant molt de no relliscar, anem baixant en un fort pendent i en un punt sense marcar baixem per un corriol fins a topar amb la pista. Al fons a l’esquerra, el restaurant. Pel peu del fondal dels Llorers i per davant de la font de can Margarit i la bassa de bombers retornem a can Buxeres.

Silueta can Buxeres. Restaurant S. Lluis de Ristol

Un any més, hem deixat el pessebre. Que des d’allà escampi la pau que tant necessitem. Hem vist amics i coneguts, ens hem posat al dia. Petons, abraçades i bons desitjos. En els dos autocars que anàvem, n’hi caben molts.

Turó del Ros. CLub Muntanyenc Mollet. Foto: Joan Planas

Dades tècniques

 7 km

Alçada: 639 m

Desnivell: 300 positius i 300 negatius

2 h netes sense comptar parades