Pel·lícula japonesa amb guió i direcció de Naomi Kawase sobre tres persones soles: una adolescent, un pastisser i una dona gran.

Lenta, amb una pàtina de tristesa que ho impregna tot, de mica en mica anem sabent qui són els personatges. Sentaro (Masatoshi Nagase) és un home que ven doraiakis en un minúcul espai. Tokue (Kirin Kiki) és una dona que fa la millor sala de mongeta roja per posar dins els dorayakis, i Wakana (Kyara Uchida) és una adolescent tímida i sensible.

Veiem Sentaro fent doraiakis, seriós, responsable, trist. Apareix Tokue per demanar-li feina. Ell li diu que és massa gran (passa de la setantena), però ella insisteix. Fa una salsa (an) molt bona, que per cert, és el títol de la pel·lícula original. Wakana, asseguda en una petita taula del local, ho va observant tot. Tokue insisteix altres vegades i al final aconsegueix que la deixi treballar, així ell aprèn com fa aquella salsa excepcional. Però Tokue viu en un centre per a leprosos des de jove: a les mans li han quedat les marques. I de l’èxit dels doraiakis des que ella fa la salsa passem a la desaparició de la clientela per por. La mare de Wakana ha escampat el rumor.

Una pastisseria a Tòquio

Els tres personatges s’han conegut quan els grans cirerers que envolten el petit local estan florits. Tokue els fa notar la seva bellesa, així com la de la lluna. I cadascun d’ells es va obrint. Així, coneixem el passat de Sentaro, que deu diners a la mestressa del local i entenem que estigui trist. I coneixem la residència on viu Tokue. El temps va passant i se’ns mostra amb els canvis dels cirerers i la circulació de trens.

El final arriba: la mestressa del local decideix portar-hi un nebot seu perquè hi cuini. És el factor decissiu perquè Sentaro prengui una decisió. Tokue no hi és però li ha obert perspectives. Hi ha altres opcions.