
Newcastle. Ponts. Foto: gloriacondal
Arribar a Newcastle és fàcil (EasyJet, Vueling…). Un cop allà, tenim una ciutat amb un riu i uns ponts que enamoren, museus, art, gastronomia… i algunes coses properes interessants, com la ciutat de Durham, Patrimoni de la Humanitat, i l’escultura a l’aire lliure més gran del Regne Unit, l’Àngel del Nord.

Newcastle. Milenium Bridge. Foto: gloriacondal
Antiga ciutat industrial, quan les mines, les fàbriques d’acer i la indústria del ferrocarril van tancar, es van haver de reinventar. I ho han fet prou bé. El riu Tyne li dóna vida, amb els seus 7 ponts, el darrer, l’espectacular Millennium Bridge. Envoltats de complexos museístics com el Balti (antiga fàbrica de farina reconvertida en un complex artístic, que rivalitza amb la Tate de Londres), i l’edifici de Sage Gateshead (molt més que un auditori musical). Val la pena de passejar amb calma per les ribes del riu i creuar els ponts (de nit i de dia, molt diferent!), sense oblidar alçar el cap per veure el castell de la ciutat. Recordeu, però, que el riu és a baix i una bona part de la ciutat a dalt, com Porto, per exemple, i per tant, cal pujar i baixar sovint. Cal veure edificis antics, com Bessie Surtees House a Sandhill (s. XVI i XVII), i els edificis victorians al llarg de Grey St. Ens han encantat, per coquetones, unes galeries comercials, Central Arcade, un edifici del 1837 amb fustes precioses i ceràmiques, amb botigues, una Oficina d’Informació i un Starbucks on entrem a fer un cafè. Per menjar, allà mateix, a la plaça del Monument, hi ha Jamie’s, un restaurant italià recomanable.
Al sud hi ha dos punts d’interès: el primer, és Angel of the North, a prop de la carretera A1, una escultura d’acer corten, obra de l’artista Antony Gormley. Fa 20 m d’alçada i pesa 208 tones. Les ales tenen la mida de les d’un Boeing 767. El suport intern per aguantar-la és més alt que la mateixa escultura.

Angel of the North. Foto: gloriacondal
Visible des de lluny i impressionant de prop.

Angel of the North. Foto: gloriacondal
L’altre punt d’interès és Durham. El castell i la catedral són dalt del turó just en el meandre del riu Wear. Nosaltres voregem tot el turó per la riba del riu i després pugem a dalt. El més interessant és la catedral, un exemple de romànic normand que pot rivalitzar amb la catedral de Winchester tranquil·lament. I si penses que en la mateixa època que aquí es construïa l’església de Gallecs allà es feia aquell magnífic edifici, t’entra una suor freda. A l’esplanada de dalt hi ha el castell i diversos edificis com la seu de l’Escola de Música i col·legis Universitaris. Si us fixeu amb la façana d’un, us vindrà al cap alguna pel·lícula de Harry Potter.
Durant el cap de setmana, a Newcastle la gent jove surt a divertir-se, a sopar, a ballar, a fer copes i el que vingui de gust… amb roba lleugera. Nosaltres ens quedàvem de pedra veient les noies amb amb vestits de tiretes i faldilles d’un pam amb les cames a l’aire, o xicots amb només una camisa fina sense res més. Per a ells, el canvi climàtic els suposa en ple gener com una mena de primavera. Però no fa tant ho havien pagat car, amb camps i cases inundats per pluges contínues.
Amb uns quants dies més haguéssim fet un recorregut pel mur d’Adrià, una muralla de 135 km que uneix la costa est amb l’oest, que l’emperador Adrià va fer construir, més per marcar el límit del territori pel nord, que per defensar-se de l’exterior. Ara es pot recórrer per un sender marcat. Una petita part passa per la riba del Tyne que nosaltres vam recórrer. Un altre dia farem la resta.
Un reportatge preciòs i precís. Com sempre. Gracies per compartir.
Gràcies, Carme, per anar-nos animant a continuar i valorar-ho
Pinta b!