Puig d’en Galileu. Serra Tramuntana. Mallorca. Foto: gloriacondal
Situat a la Serra de Tramuntana, a Mallorca, des dels 1.181 m ofereix vistes excepcionals al nord-oest de la Tramuntana i ens permet veure antigues carboneres i cases de neu.
Casa de neu d’en Galileu. Serra Tramuntana. Mallorca
Aparquem el cotxe en un petit espais entre alzines a la carretera Ma 10 (entre el km 22 i 23), on hi ha un gran rètol amb el mapa del Camí de Tossals Verds al Refugi de Son Amer, GR 221 (el web Walking Mallorca recull en format Roadbook el traçat complet del GR 221 amb les 9 etapes). Una altra opció era deixar el cotxe al monestir de Lluc i iniciar el camí des de la font Coberta, però hem volgut estalviar els 6 € que costa l’aparcament.
Rotlo de sitja per fer carbó. Serra Tramuntana. Mallorca. Foto: gloriacondal
Comencem caminant per un camí carreter fins que una fita a la dreta indica que hem de deixar el camí ample i passar un portell per entrar a l’alzinar de la finca pública de Son Macip. De seguida comencem a trobar rotllos de sitja i barraques, mostra de la intensa activitat carbonera que hi havia abans. Just en acabar aquest camí veiem, a la dreta, la casa de neu de Son Macip, a 820 m, restaurada, que ja funcionava l’any 1619.
Casa de neu de Son Macip. Serra Tramuntana. Mallorca
A partir d’aquí comença el tram de ses Voltes d’en Galileu, un fort pendent empedrat en ziga-zaga construït el 1692 per Antoni Català, conegut pel motiu de Galileu (d’aquí el nom del puig). A mesura que anem pujant, hi ha menys alzines i veiem una tartera, resultat de les pedres que van caient pel pendent. Ens anem enfilat i comencen a veure el mar, l’impressionant torrent de Pareis i Lluc. Salvem el desnivell de 250 m fins arribar a un pla ple de mates de càrritx i estepes.
Indicador GR 221. Camí al puig d’en Galileu. Foto: gloriacondal
Un indicador ens mostra el lloc on hi ha la casa de neu i el pou d’en Galileu, a 1.090 m. Està restaurada i veiem les bombarderes (finestres) per on es ficava la neu més propera. Durant l’hivern, una pila d’homes treballaven en aquest dur treball, acumulant la neu, que es convertia en gel, i baixant-la a l’estiu, de nit, a ciutats, però de vegades arribava que “tot era aigo”.
Tornem al GR per continuar cap amunt; el sender és estret i anem pujant un collet, amb vistes excepcionals. Arriba un punt que trobem una fita del GR i pocs metres després el camí inicia un descens. Però nosaltres no hem de seguir per aquí sinó per un sender estret a l’esquerra de la fita que ens porta, directe, al puig d’en Galileu. Fa un vent força gelat i malgrat el sol, anem ben abrigades. Mengem unes quantes galetes d’Inca amb formatge, mandarina i fruits secs, i comencem a baixar. En tota la pujada no havíem trobat ningú. Ara, però, trobem primer una parella i més endavant, altra gent. La baixada se’ns fa fàcil i és ràpida. En 1 hora i mitja som a baix.
Desnivell 565 m – 9 km – 4,30 h
Gloria Condal 