Església dels sants Cosme i Damià. Xios (Chios). Foto: gloriacondal
L’objectiu d’avui era pujar a l’església dels sants Cosme i Damià. A mesura que anàvem pujant, vèiem el poble, la vall i el mar cada cop de més amunt. Un espectacle. A la vora del camí, mates d’estepes, lavanda, llentiscles, ginesta… i altres herbes. Fins que hem començat a veure, al fons, un conjunt d’edificis blancs entre xiprers i vegetació: el monestir de Άγιοι Ανάργυροι Κοσμάς και Δαμιανός (Sants no mercenaris -perquè no cobraven per guarir malalts- Cosme i Damià). Obrim la reixa d’entrada i continuem fins una cisterna amb aigua i peixos vermells; al davant, una font. Sentim un gos i llavors veiem un home. Ens dóna el bon dia i se’n va directe a obrir l’església. Un iconostasi interessant, amb un Crist al centre i en diferents imatges, els sants Cosme i Damià, amb molts ex-vots. La festa se celebra el primer de juliol.
Encenen una espelma i sortim. Anem a una terrassa davant d’un petit edifici de portes blaves i seiem davant d’una taula amb vistes, sota uns xiprers enormes, amb geranis rosa als peus. La vista és impressionant. El Nico se’n va però torna de seguida amb un pot de cafè, dos gots i galetes. Li demano que segui una estona amb nosaltres i parlem. Fa 25 anys que és allà; era conductor de transports i coneix tot Grècia. De seguida entra en matèria: «la Merkel els té ben escanyats», diu, i fa el gest. “Τι θα κάνουμε;” (què hi farem?) va repetint. Fa 20 anys va arribar la llum aquí, i la vida canvià: va poder tenir nevera, guardar aliments… ara, amb l’hort i el que compra fora, està bé.
Edificis annexos església Cosme i Damia. Xios (Chios). Foto: gloriacondal
Alça la vista i mira les costes de davant, amb les illes Inusses, Turquia… «Ara parlen dels refugiats, «però nosaltres també ho vam ser. Els meus pares, quan jo era petit, van haver de venir cap aquí». Després de Guerra greco-turca del 1919-1922, el 1923 hi va haver un intercanvi pactat de poblacions: 2 milions de persones es van convertir en refugiats per la força: els grecs que vivien a les costes d’Àsia Menor van ser enviats a Grècia i els turcs que vivien a Grècia, enviats cap a Turquia. Van segar vides i es va provocar molt dolor. I ho deixa aquí. S’excusa per marxar, tinc feina, ens diu. I ens deixa allà, contemplant.
Quan marxem li agraïm el cafè i ens demana que tanquem bé perquè sinó hi entren les cabres que pasturen a prop i se li mengen les plantes. Aleshores, just 10 minuts després de caminar avall, veiem volant sobre nostre avions militars. Després, a casa, per Internet ens assabentem que eren un parell de Mirage grecs que sobrevolaven les Inusses. Avui és el quart dia consecutiu que els turcs sobrevolen l’espai aeri grec, amb dos F-16, per això el Ministeri de Defensa ha ordenat l’enlairament de dos avions des de l’aeroport de Xios, com a avís. A Idomeni també hi ha hagut moviment d’avions, que volaven baix i en formació d’atac. Res de bo per als milers de refugiats que són allà i per als activistes que els han anat a ajudar (entre d’altres, gent del Vallès). Entre els turcs d’una banda, i Europa que els ha deixat amb els milers de refugiats dins, Grècia pot ser una olla de pressió.
Gloria Condal 
Una excursió molt maca, La Historia de Sant Cosme i Sant Damià, si que la sé pel Damià. Llàstima dels avions.