Dones de Xios

escales grecia

Escales

La senyora Anna viu davant de casa nostra. Sembla més gran que nosaltres però sabem que és força més jove. Per entrar a casa seva ha de pujar uns 30 graons força drets, com a la majoria de les cases, perquè estan construïdes aprofitant el pendent de la muntanya. El marit va morir fa un parell d’anys, al mar. Té un fill solter que viu amb ella i treballa en un supermercat de la capital, i una filla casada que la va a veure de tant en tant. Es lleva amb el sol i surt al terrat de seguida, amb camisa de dormir i si fa fresca, una jaqueta per sobre. Alguns cops du un vestit, però una vegada va anar amb un pijama de seda blanc tot el dia, devia celebrar alguna cosa. Des que el marit va morir està una mica tocada. Una colla de dones del poble els primers temps l’anaven a veure i li portaven menjar; ella les convidava a cafè i xerraven una estona. Però de sobte, no va voler-les veure més. I va quedar-se més sola que mai, perquè no surt al carrer. Compra a les furgonetes que passen per davant fruites i verdures, peix, pa… i el fill porta del súper la resta. No saluda, la punyetera, a diferència de la resta de conciutadans, que sempre tenen el bon dia a la boca. La seva missió diària és tenir el dinar a punt quan arriba el fill, cap allà les dues del migdia, i regar les plantes i l’hort. Un dies va sortir al terrat amb una màquina de fotografiar i ens va fer fotos a nosaltres, a la veïna del costat i al gos. Nosaltres ens vam proposar insistir en el bon dia i després de 10 dies hem obtingut un petit triomf: no només ens ha contestat, sinó que ens ha preguntat d’on som. I l’endemà ens diu si ens hem anat a banyar. I avui ens ha dit que ja no plourà més. Potser d’aquí unes setmanes podrem tenir grans converses!

escales grecia a

Escales per pujar a les cases

La senyora Maria va sempre vestida de negre. La vam conèixer un dia que parlava amb altra gent al carrer. Aquell dia ens va dir que tenia 84 anys, però l’endemà deia que en tenia 77. Parla anglès perfectament perquè ha estat vivint a Austràlia des de l’any 1960. Va insistir que ens convidava a un cafè a ca seva, però amb moltes més escales que l’Anna, potser 70 o 80 graons. Viu en una casa de fusta com un cop de puny, sense llum, i quan vam entrar, que ja era fosc, va començar a encendre espelmes i un gran ciri, perquè ens veiéssim les cares. Vam quedar que no prendríem cafè perquè desvetlla, però va treure galetes i fruita, va començar a pelar una poma i ens la vam haver de menjar. Té una llar de foc i diu que l’encén cada dia perquè té fred. Està jubilada i viu 10 mesos aquí i 2 a Melbourne (Austràlia), on té les filles i els néts. Li ha quedat una bona pensió, segons diu, però tal com vam veure la casa, ningú ho diria. A la petita estança on vam estar, just hi cabia una taula, tres cadires, i una cuina de gas. Unes escales porten al pis superior on diu que hi té l’habitació i el bany. La casa era dels pares, i sembla que al costat hi viu un germà i més enllà una germana, però no es fan. No ens deixava marxar de cap manera i està clar que està molt molt sola. I també una mica anada. Com diu ella, que barreja italià, anglès i grec: «La mala testa» i s’assenyala el cap.

Lefteris-Partsalis

Foto de iaies gregues de Lefteris Partsalis extreta del diari ARA

N’hi ha que tenen el cap perfectament amoblat. En parlarem un altre dia.

I vam tornar a parlar-ne a l’entrada “Dones de Xios, 2a part”: https://gloriacondal.com/2016/07/02/dones-de-xios-2apart/

(Hem canviat els noms per preservar la privacitat de les senyores i tampoc posem cap foto seva)
Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Viatges, Viatges per Grècia i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Dones de Xios

  1. noemiferfer@gmail.com ha dit:

    Gràcies Glòria i Condal per les vostres històries q ens acosten una mica més a vosaltres malgrat la distància. Una abraçada!

    Enviat des del meu iPhone

    El 11 abr 2016, a les 14:30, Gloria Condal va escriure: > >

  2. Anònim ha dit:

    Cada casa es un Mon.

  3. manelxicota ha dit:

    Ja veig que haurem de venir ben preparats…
    Potser, amb el temps, els podríeu demanar com us veuen a vosaltres i com veuen la vostra “mala testa”… 😉

  4. Anònim ha dit:

    Estic intrigada amb la Sra Anna. Aconseguireu “socialitzar-la”?….i la Sra Maria?…si te una bona pensió, com és q no té llum?…. Continuarà, oi?. Rebeu petonets catalans

    • Gloria Condal ha dit:

      sí, segur que continuarà. Anirem pregunntant i intentar destriar el que és cert del que no. Crec que anem per bon camí. Ahir, per exemple, vam fer alguns progressos amb cadascuna d’elles!

  5. Anònim ha dit:

    Com deia una amiga meva, cada dona és un món i totes fan l’univers

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s