La verge sirena

Skalla Sykaminea

Skala Sikaminia. Lesbos. Foto: gloriacondal

La història se situa cap el 1922, quan un capità viu a la petita església d’Skala Sikaminia. Un dia desapareix però deixa pintada en una paret una Verge amb cua de sirena.

Η Παναγιά η γοργόνα, Στράτης Μυριβήλης

Refugiats al mar de Lesbos. Gravat: Μάριος Αγγελόπουλος

El setembre de 1922 Mustafà Kemal reconquereix Esmirna i són assassinats o desplaçats els residents grecs i part dels armenis que s’hi havien refugiat durant la Primera Guerra Mundial. El 1923 Grècia i Turquia signen l’intercanvi de població: prop d’1,25 milions de grecs i 500.000 turcs han de canviar de costat. Grècia es troba una allau humana impressionant: un de cada quatre grecs és refugiat. En aquest context, Mirivilis situa l’arribada de refugiats a Skala Sikaminià en la seva novel·la.

La gent de Sikaminià vivia bé, del comerç amb Turquia. Els refugiats són pescadors, vénen amb molts fills i dones prenyades i malviuen amuntegats i sense condicions. No volen sentir parlar de cases per a ells perquè l’únic que volen és tornar. Però això no és possible. El govern i el bisbe intenten ajudar-los i el portaveu dels refugiats, Varoulos, negocia amb ells. La seva dona, Nerandji l’anima a fer-ho. Tenen una filla que mor al cap de poc. L’home demana que les cases que els construeixin siguin al port, per poder estar prop del mar i pescar. Allà hi ha una taverna sota una gran morera, regentada per Fortis, un home que havia viscut a Amèrica. És vidu i té un fill, Lambis, que no li agrada anar a escola. Un dia, quan Varoulos torna de la capital, troba una cistella amb un nadó dins; és una nena i després de parlar-ho amb l’altra gent, decideix adoptar-la. Li posen de nom Smaragthi i el padrí és Fortis.

Μουρια. Σκαλλα Συκαμινια. Λεσβος

Port Skalla Sikaminia. Sota la gran morera té la taverna Fortis. Foto: gloriacondal

La integració dels refugiats no és fàcil. A l’hivern, per exemple, com que tenen fred, tallen oliveres per escalfar-se. Els nadius clamen al cel: les oliveres són el seu tresor, no es poden tallar! Al final tenen cases i escola, amb un pobre mestre que ofega la solitud a la taverna. Un personatge apareix amb força, la vella Permahoula, que té més de cent anys i sap molt de llegendes i històries. S’estima molt la nena, la protegeix i li explica històries. Aviat la nena surt a pescar amb el pare. El mar l’atreu i se l’estima. El mestre els explica la història de la Sirena, la germana d’Alexandre el Gran.

La Verge Sirena. Stratis Mirivilis

Η Παναγιά η γοργόνα, Στράτης Μυριβήλης Portada del llibre en grec

La nena es fa gran i vol saber els seus orígens. Permahoula diu que és filla d’una sirena. És filla de la mar, és part de la mar. Però la felicitat s’acaba. Un dia la mare cau d’una figuera i mor, i el pare comença a beure. Fortis, a la taverna, no li vol servir alcohol, però ell, com tants altres, llavors se’n va a la competència, una altra taverna que han obert. Es torna violent i un dia intenta violar la filla, que ja és una noia guapa i tots els noiets li van al darrera. La vella Permahoula l’ajuda i Varoulos, mort de vergonya, desapareix amb la seva barca per no tornar mai més. Llavors la noia viu sola i Fortis i Lathios, un amic, li regalen una barca. A diferència dels altres pescadors, ella es banya i se sent feliç dins l’aigua, però cada cop més ha de fugir de les propostes amoroses dels homes. Una dona sola… no ho entenen, i ella repeteix que no necessita cap home. Finalment, la vella mor i ella se sent encara més orfe. Mentrestant, Lambis, enamorat d’ella i cansat de l’escola i de les baralles amb el seu pare, decideix anar a treballar a la fàbrica d’oli que hi ha allà, com a tants altres pobles de Lesbos.

fabrica oli Skala Sikaminea

Antiga fàbrica d’oli. Skala Sikaminia. Lesbos. Foto: gloriacondal

Un dia Lambis apareix ofegat de forma misteriosa i més endavant, Smaragthi sap que s’ha suïcidat per ella. El pare d’ell i padrí d’ella la fa hereva dels seus béns i ella decideix anar a viure amb ell. Deixa la mar, es vesteix de negre i es dedicarà a tenir cura de la capella de la Verge.

cultiu oliveres lesbos

Dona recollint olives. Lesbos. Museu Agia Paraskeví, Lesbos

Les descripcions dels llocs, de les estacions de l’any, del paisatge, del mar i dels pescadors, del sofriment dels refugiats, les gelosies dels homes, les mesquineses del mestre o les actuacions del metge… són, més que prosa, poesia pura. Els gravats, de Màrius Angelopoulos, acompanyen perfectament el text.

foto

Η Μουριά του Μυριβηλη. La taverna encara existeix

– The mermaid madonna, Stratis Myrivilis, Efstathiadis group, Atenes, 1981, 240 p.

Η Παναγιά η γοργόνα, Στράτης Μυριβήλης, εικονογράφηση: Μάριος Αγγελόπουλος, Βιβλιοπωλείον της Εστίας, 1997, 487 σελ.

Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Llibres i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s