La costa nord de Lesbos és a uns 9 km de la costa turca. També són 9 km la distància entre Eftalú i Skala Sikaminià on, durant mesos, han arribat milers de refugiats.
Castell Mitilene, Lesbos. “Teke” on l’any 1922 s’allotjaven refugiats provinents de Turquia. Foto: gloriacondal
Métimma o Mólivos és la ciutat més bella de l’illa de Lesbos, dalt d’un turó amb un castell que, segons l’època, ha estat turc, genovès o grec. D’allà surt una pista que voreja la costa fins a Skala Sikaminià. Pocs després d’Eftalú, ja és evident on som: darrera nostre circula un 4×4 de Metges sense fronteres. La pista està cada cop més malament per l’augment del pas de vehicles i les pluges. Un jeep de International Rescue Committee. Una taverna, Paradís, amb una parella dinant. Fa 17 anys, quan vam estar a Lesbos, allò sí que era el paradís; ara és un lloc trist i solitari sense turistes.
Costa de Turquia des del nord de Lesbos. Foto: gloriacondal
Continuem la pista. Una muntanya de salvavides, la majoria falsos, que han deixat enfonsar molta gent. Un camp de transició de refugiats, amb tendes de diferents ONG. Una altra taverna-pensió, To Kima, on hi ha els catalans i altra gent de Pro-Activa Open Arms; aquí l’Òscar Camps i els companys fan el que poden i més. La pista se’ns fa eterna.
Vehicle Open Arms. Lesbos. Maig 2016. Foto: gloriacondal
Mai tan pocs km se’ns havien fet tan llargs. En paral·lel, sempre, la costa de Turquia. Al final, per fi, veiem la silueta de la petita església d’Skala Sikaminiá. Una petita tenda a peu de mar, amb una pancarta que diu: «Refugiats benvinguts».
Skala Sikaminia. Punt acollida. Welcome refugees. Foto: gloriacondal
Per fi arribem al port, on hi ha amarrada una llanxa d’Open Arms amb bandera espanyola i grega. Seiem a la taverna Mourià, sota la morera on l’escriptor Stratis Mirivilis escrivia. El llibre «La vella sirena» recull perfectament aquest petit racó de fa prop de cent anys, una història de refugiats que ja arribaven allà mateix els anys 20 del segle passat.
Skala Sikaminia. Port. Llanxa Open Arms. Maig 2016. Al fons, capella Verge Sirena. Foto: gloriacondal
De sobte, arriba per mar una petita llanxa amb 4 tripulants que es queda al costat de la llanxa amarrada; arriba la tripulació per terra i en pocs minuts surten a la mar en direcció a la costa turca. Segurament han vist alguna barca perduda, tot i que des de l’acord del març 2016 amb Turquia, n’arriben poques. Turquia, durant molt temps, no només tancava els ulls davant les màfies que s’aprofitaven dels refugiats sinó que en fomentava la fugida. Com diuen la gent de les ONG, 8.000 refugiats en un dia, com va passar a Lesbos, no s’amaguen a qualsevol lloc. Ara, els pocs que arriben, ho tenen cru. Al camp de detenció de Moria, a pocs km de la capital, s’amunteguen milers de persones sense condicions higièniques ni prou aliments.
Port Mitilene. Lesbos. Grafit favor refugiats. No borders, no nation, stop deportation. Maig 2016. Foto: gloriacondal
Grècia, un país en fallida transformat en presó. Lesbos, una immensa costa sembrada de mirades perdudes on naufraguen els somnis d’un món just i en pau.
Gloria Condal 