Desert de Kutch, Índia. Foto: Turisme Gujarat

Les protagonistes de la pel·lícula són tres amigues: Rani, vídua de fa molts anys, que busca una nena per casar amb el seu únic fill. Lajjo, que malviu amb l’acusació permanent del seu home de ser estèril i Bijli, ballarina i cantant, que complementa el sou fent de prostituta. La quarta protagonista és Janaki, la nena de 14 anys que és “venuda” a Rani per ser la dona del seu fill.

Kutch Desert. Foto: Turisme Gujarat

Al desert de Kutch (Gujarat, Índia), hi viuen uns dos milions de persones disseminades en petits pobles regits per la tradició. El consell municipal el formen una majoria d’homes, les nenes es casen molt petites a través de matrimonis concertats entre els pares, hi ha poca feina, els homes condueixen camions i busos, les dones treballen al camp. Però elles comencen a reivindicar que els portin un televisor, i moltes tenen mòbil. Són societats patriarcals on la dona compta poc, treballa molt i serveix per procrear; si no té fills, no val res.

L’estació de les dones. Parched

Al poblat hi ha una parella de mestres que intenten donar autonomia a les dones: han format una mena de cooperativa i venen els seus treballs d’artesania; elles disposen així de diners propis. El fill de Rani es casa amb Janaki, a qui desprecia per haver-se tallat els cabells (una dona amb cabell curt no té atractiu). La maltracta des del primer moment i buscar desfogar-se amb prostitutes. Lajjo viu amb resignació els maltractes permanents del seu home i Bijli, la més lliure i positiva de totes, ha d’assumir que el director de la companyia contracti una noia més jove i li faci la competència. La nena-muller, rep de tant en tant la visita d’un noi amb bicicleta que li porta llibres, cosa gens recomanada per a les dones casades.

L’estació de les dones. Foto: TIFF

En uns paisatges ressecs (el títol original de la pel·lícula és Parched i en francès, La saison des femmes), la fotografia és imponent i les escenes exteriors precioses, quan les amigues es troben soles, comparteixen alegries, fan volar coloms, discuteixen i són lliures per una estona. Però a l’interior també, perquè dins la casa es curen les nafres fetes per les pallisses dels homes i coneixen la tendresa per l’altra. Totes es mouen en contradiccions: Rani, quan veu com el fill maltracta la jove dona; Lajjo, quan s’assabenta que l’estèril podria ser el seu home, i es planteja quedar-se embarassada d’un altre; Bijli, la dona lliure, que no accepta la proposta d’un company de feina de marxar lluny, perquè intueix que perdria la llibertat.

L’estació de les dones. Foto: TIFF

Al voltant d’elles, un moto-carro bellament ornat conduït per Bijli (el personatge més potent), símbol de les seves escapades, la darrera, definitiva. És un film dur, però ens ha agradat com es mostra la complicitat entre dones, i les contradiccions entre el rol que haurien de jugar segons els esquemes tradicionals i el que senten i volen.

Leena Yadav n’és la directora, guionista i coproductora. Les actrius i actors, la fotografia, la tria de la música… molt bé. La recomanem!