Gorgs de Les Planes d’Hostoles

Matinal tranquil·la per tres dels molts gorgs que hi ha

Les Planes Hostoles. Garrotxa

Planes d’Hostoles. Foto: gloriacondal

El poble de Les Planes d’Hostoles concentra la major part de gorgs del riu Brugent. Situat a la riba dreta del riu, dins del Parc Natural de la Garrotxa destaca un turó, a 599 m d’alçada, el castell d’Hostoles (s. IX-X), que formava part del sistema de defensa de ponent del comtat de Besalú.

Planes d'Hostoles. Castell

Castell de Les Planes d’Hostoles. Foto: gloriacondal

En tota la zona, el recorregut del riu forma una sèrie de saltants d’aigua i gorgs, una força hidràulica que ja s’aprofitava al s. XIII. S’hi van fer molins i els salts d’aigua foren aprofitats per la indústria. El 1886 es va fundar Filatures Dusol al salt de Sta. Margarida: també s’extreia basalt per fer llambordes per carrers i obres de gran envergadura, i hi havia petites fàbriques com la Farga i indústries papereres.

Pont Can Poeti. Garrotxa

Planes d’Hostoles. Pont gorg Can Poeti. Foto: gloriacondal

Gorg de Can Poeti. Sortim del Punt d’Informació i uns metres més avall de la Via Verda, per on passava l’antic carrilet, després del pont sobre el riu Brugent (d’estil neoclàssic industrial, construït arran del creixement industrial), tirem sender avall per l’esquerra, tal com marca el rètol.

Planes d'Hostoles. Gorg Can Poeti

Planes d’Hostoles. Gorg Can Poeti. Foto: gloriacondal

Sota una vegetació potent trobem el gorg, on destaca la gruixuda colada de lava basàltica provinent del volcà Traiter, al nord del poble, que, en refredar-se, es convertí en columnes basàltiques de forma prismàtica. No hi trobem ningú, però les aigües són brutes.

Planes d'Hostoles. Gorg Can Poeti

Planes d’Hostoles. Gorg Can Poeti. Basalt. Foto: gloriacondal

D’aquí continuem per la Via Verda cap al Gorg del Molí dels Murris.

Gorg del molí dels Murris. Caminem per la Via Verda fins que trobem una pista asfaltada que seguim cap a la dreta (marca groga), amb força moviment perquè ens hi trobem tots: vianants, ciclistes i vehicles. Ens encaminem cap a la riera de Cogolls, que discorre per la vall del mateix nom, fa 8 km i vessa les aigües al riu Brugent. De l’aparcament surt una pista cap avall i en pocs minuts creuem el riu per un pont i continuem cinc minuts més. Ja veiem el gorg i baixem escales avall. Fa un dia esplèndid i és ple de famílies i canalla, banyant-se. (Si hi aneu en cotxe per la C-63 arribareu a les Planes d’Hostoles i a l’entrada on hi ha el cementiri, pocs metres després trobareu un desviament a l’esquerra que diu “Cogolls 4”).

D’aquí continuem cap al Gorg de la Plana.

Gorg de la Plana. Arribem a la C-63, pugem fins al cementiri i creuem per fer el camí. Travessem la carretera, anem cap a unes cases mig abandonades, passem pel mig i pel costat d’uns horts i comença la vegetació de ribera. Arribem al primer gorg, amb una cascada d’on s’està tirant gent; després continuem el camí amunt pel mig del bosc i arribem a un altre gorg, a pocs minuts, amb un salt d’aigua molt maco. És el que ens ha agradat més. També hi havia gent, però força menys.

D’aquí tornem al Punt d’Informació. Continua tancant, sort que el xicot de la caseta del parapent (Volfactory) ens ha resolt els dubtes quan hi hem anat. Gràcies!

Hem fet prop de 10 km per un recorregut fàcil.

Hem dinat un menú del dia a Can Morera, a Les Preses, i amb cotxe ens hem acostat a S. Privat de Bas, un petit nucli assentat en un fons muntanyós presidit per un penya-segat que recull les aigües de boscos i cingleres, d’on neix el Salt del Sallent (les aigües continuen avall pel riu Gurn on formen algunes gorges). Entrem per un pòrtic amb volta i ens trobem a la plaça Major, amb l’església del 1017 i un reduït grup de cases; alguna llinda marca l’any 1748; destaca cal Monjo, un casalot on va residir Antoni Badia Margarit (1920-2014), que la donà al poble. A la façana, un gran rellotge de sol amb aquest lema: “Només compto hores serenes”. Al costat, una font.

S Privat de Bas

S Privat de Bas. Foto: gloriacondal

Acabem a Olot, guiades per una amiga, a l’inici de les festes del Tura, amb un gran ambient de carrers decorats i espectacles en molts racons.

Advertisements

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Excursions i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s