Boscos Amer, Girona. Foto: gloriacondal
Sortim del poble d’Amer, situat en una vall volcànica i travessat pel riu Brugent. L’objectiu és fer la ruta de les tres ermites (16 km – Desnivell 470 m), entre boscos d’alzines i castanyers, i amb vistes a cingleres, valls i Pirineus. Senyalitzada amb marques blanques que a estones coincideixen amb vermelles.
Ermita Sta Brígida. Amer. Foto: gloriacondal
Deixem el cotxe davant del camp de futbol, des d’on veiem ja el primer objectiu: l’ermita de Sta. Brígida, dalt d’un penyal. El sender puja pel mig del bosc d’alzinars i de castanyers fins a 430 m (2,2 km) on trobem l’ermita de Sta Brígida (tancada) i la font de Sant Bernat, amb vistes esplèndides sobre la vall del Brugent, el Puigsacalm i el cingle del Far. L’ermita és d’origen romànic i la resta és una reconstrucció del XVII. Cada primer diumenge de febrer s’hi fa un aplec.
Nummulits (fòssils). Ruta tres ermites. Amer. Foto: gloriacondal
Seguim pujant cap a un sender que desemboca a la pista de la pedrera de Sta. Brígida i continuem. El terra és ple de fòssils (nummulits). Baixem cap al torrent de can Catau i la font i pugem cap a la pista de la Barroca, que creuem, i anem cap al pujolet del Mirador dels Fusos. Pel coll de Puliol seguim la pista, passem un camí i arribem al turó de Santa Lena (561 m).
Ermita Sta. Lena. Foto: gloriacondal
Allà hi ha l’ermita de Sta. Lena, oberta; es romànica amb pintures murals a l’absis (Mn, Pujolàs, 1946), amb campanar d’espadanya. Entrant a l’esquerra hi ha una petita urna sepulcral amb una inscripció gòtica. Tornem a veure la vall del Brugent, el Pirineu Oriental, les serres de Finestres i Rocacorba i la vall de Llémena. La segona Pasqua també hi fan un aplec.
Ermita Sta. Lena. Urna amb inscripció gòtica. Foto: gloriacondal
Pel coll de sant Roc pugem per un bosc espès vorejant, a certa distància, el voraviu del cingle, a l’esquerra fins que arribem a l’ermita de S. Roc de la Barroca(602 m). Des de l’inici hem fet 8,33 km, som doncs, a l’equador de l’excursió. Tornem a tenir una panoràmica excel·lent, amb vistes a la cinglera de S. Roc i al volcà de la Banya del Boc (amb formes difícils de reconèixer).
Ermita Sant Roc de la Barroca. Foto: gloriacondal
Arribem al mirador, amb vistes als cingles (567 m), que fa goig i continuant pel sender passem pel Grau de Sta. Maria i anem baixant, de nou amb munts de nummulits per terra, fet que origina una curiosa conversa sobre el nom, les pedres de Sta. Llúcia, els opercles (“tap” d’uns cargol de mar) i les obres de construcció del sortidor de la plaça…
Cingles de Sant Roc. Foto: gloriacondal
Baixem cap a la riera de S. Climent, que travessem i remuntem, baixem cap al torrent de Sucurull, que creuem, i anem en direcció a la torre de Roca-salva, una masia fortificada amb una torrassa de 16 m (s. XII al XIX). Abans, trobem el gran portal de la Barroca, tancat. Som molt a prop de la falla d’Amer, en un “paisatge fracturat” com s’anomena, resultat de l’estirament de l’escorça terrestres de fa 15 milions d’anys, que va determinar en gran part el paisatge català, com el que veiem ara.
Continuem baixant per la pista fins trobar el camí que ve de S. Climent d’Amer (hem vist l’església de S. Climent al fons), i anem passant entre avellaners i cultius de tòfones. Arribem al nucli històric d’Amer, que conserva un traçat medieval; la plaça de la Vila és la segona plaça porxada més gran de Catalunya. Anem a la pastisseria Puigdemont a comprar xuixos, però està tancada. Ohhhh! Llavors anem a una granja de la plaça a reconfortar una mica el cos i acabar de compartir el dia. Fora, ja és de nit. Queda pendent resoldre què eren les pedretes planes amb un puntet al centre de la nostra infància.
Plaça de la Vila. Amer. Foto: gloriacondal
Gloria Condal 