
Esbart de Mollet
L’Esbart de Mollet ens ha ofert, de nou, un espectacle de primer ordre, al Teatre Can Gomà de Mollet. Una primera part amb SomDansa, de Llevant a Ponent, i una segona part, Un país de festa.
La majoria dels qui els anàvem a veure, ja havíem vist l’espectacle abans, però és igual. És el plaer de veure com es mouen, la delicadesa dels gestos, el joc de llums i vestuari, el so de la tenora, els saltirons, els somriures, les mirades dels dansaires… És, de nou, tornar a gaudir per tots els sentits. Llavors es dóna aquella comunió balladors-públic on sembla que bateguem a través del mateix cor. Pura emoció.
L’espectacle De Llevant a Ponent ens planta davant d’una realitat diversa i alhora complexa: una llengua comuna parlada de maneres diferents per pobles germans, que alguns utilitzen com a arma de separació. De la mà de l’Esbart fem un recorregut per la Franja, l’Alguer, Eivissa, València, Tortosa i Berga, sentint les diverses parles, músiques i danses. I com diu Joan Vallbona, “… malgrat que alguns vulguin fer-la servir com una arma de confrontació, aquest fet cultural identitari és fonamental i, és també, la força que tenim per conquerir el futur”.

De Llevant a Ponent. Som Dansa. Esbart de Mollet. Extret de xarxanet
Un país de festa ens porta la tradició festiva del nostre país, el ritme de les havaneres, els colors del Carnaval, els aires de la jota… el cor se’ns eixampla, voldríem ballar amb ells, cantar plegats, picar de mans i somriure, somriure molt. Malgrat haver vist dos espectacles en un, la nit se’ns ha fet curta. Els balladors i balladores ho han donat tot. Com a recompensa, el públic els ha estat, de nou, fidel fins al moll de l’òs.
Aquí teniu el vídeo d’una representació de SomDansa, de Llevant a Ponent: (2013) https://www.youtube.com/watch?v=lJUdsU8dfxQ
Tes raó Glòria, els temps es fa curt malgrat haver vist l’espectacle altres vegades, sempre és diferent, dóna gust tenir un cos de dansa com aquest.