Els discursos de Fidel Castro eren famosos per les hores que duraven. Nosaltres no els vam viure, perquè quan hi vam anar ja no estava per discursos, però coneixem els dels grecs, que hi van al darrera.

El primer problema d’un Πρωτομαγια  és la puntualitat. Si un acte està anunciat a les 10:30, has de calcular que començarà cap a les 11, si va bé. És l’hora que aquest any hi hem arribat, però encara era massa d’hora. Als jardins hi queia un sol potent. No hi havia gaire gent per ser que estan tan ofegats: per ser generoses, entre 50 i 100 persones. És difícil calcular perquè una bona part no esperen drets, sinó asseguts a l’ombra dels tendals de les cafeteries. Van al Primer de Maig però se’l miren tot bevent un frapé. Davant del sortidor, sec de fa temps, un parell de micros i amplificadors. Al voltant, en semicercle, cinc pancartes fetes per les mateixes mans (es nota l’estil), llevat d’una diferent, la de la Federació Regional de discapacitats de l’Egeu, representada per una dona en una cadira de rodes. Les altres, del partit KKE (comunista) i el sindicat PAME.

Primer de Maig. Xios. Grecia Foto: gloriacondal

Les consignes són contra la guerra imperialista, contra l’OTAN a l’Egeu, suport als refugiats, pels drets dels treballadors, no a la retallada de les pensions, etc. etc. Comença el moment dels mítings, on parla molta gent perquè volen recollir diferents sectors (gremi de paletes, hospitals, mestres… i tot bitxo que es mogui).

Les «omilies», com diuen ells, són llargues i pesades, la majoria enardides, cridant, com si volguessin convèncer els que són davant, que ja estan olt convençuts. Quan veiem que porten molts fulls a la mà, ja patim, perquè vol dir que la omilia serà llarga. Aquest any, la que millor ho ha fet ha estat la dona dels discapacitats: sense llegir, curt i clar. El que pitjor, un sindicalista que duia un plec de més de 10 fulls a la mà. Mireu si ha estat llarg, que els de la pancarta del sindicat s’han cansat d’aguntar-la, l’han enrotllada, l’han deixat a la cadira del discapacitats i han anat a l’ombra del cafè. El frapé era urgent. Ja feia tres quarts d’hora que parlava… Nosaltres hem aguantat fins aquí. I encara quedava la manifestació pels carrers del centre.

Πρωτομαγιο. Χιος

A la plaça ha quedat el nostre amic, amb la xapa posada que li hem regalat, que deia en català: «No a les retallades». Després, tothom ha anat a dinar, abundant i bé, que acabem de cobrar i avui encara ho podem fer.

Així doncs, cal: anar-hi mínim mitja hora després de l’hora anunciada. Posar-se a l’ombra. Si es pot, seure en un cafè. Ullar un WC per quan en tinguem ganes. Portar barret o gorra i calçat bo. Fer algun frapé en un moment donat. Pensar que quan acabi farem un dinar genial!

Més sobre Primer de Maig a Xios: https://gloriacondal.com/2016/05/08/primer-de-maig-a-xios/